Resultats de la cerca

Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…

Se subtitulava “Revue du Classicisme Méditerranéen” i, des del segon número, “Revue Méditerranéenne” Prenia com a models Valéry, Moréas, Maillol, Picasso, Apollinaire, etc, i Virgili, Fídies i Homer Publicava, sobretot, texts o poemes en francès

Passà una bona part de la vida als EUA Sota la influència dels escultors Maillol, Bourdelle i Metzner desenvolupà un estil arcaïtzant, tendint a la monumentalitat i a l’expressió patètica monument a l’heroi desconegut de Belgrad

Fundada el 2001 arran de la fusió de la Penya Barcelonista de Sants i l’AEB Collblanc Té equips en totes les categories i disposa d’una escola de formació i un campus d’estiu Utilitza les installacions del Camp de Futbol Municipal de la Magòria i les pistes del Poliesportiu Aristides Maillol

Deixebla de Rafael Benet Excellí com a colorista en la pintura de paisatge, natura morta i retrat Exposà individualment a Barcelona i participà a nombroses collectives a Barcelona, Manresa, Madrid i Xile Membre dels cercles Maillol i de Sant Lluc i del Saló de Maig de Barcelona Fou professora de dibuix a l’institut de Manresa

S'inicià en l’escultura a Madrid 1927, amb Juan Cristóbal i Emiliano Barral, i tornà a Santiago el 1930 Partint d’un realisme esquemàtic, evolucionà vers un classicisme robust, fruit de l’admiració per Maillol Olimpíada , 1937 La seva obra més important és el Monument a Barcelona 1941 Ha conreat el retrat i ha estat mestre d’escultors

Arxiver al departament dels Alts del Sena És autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en collaboració amb Joan Francesc Brousse, d’ Églises romanes en Roussillon 1967 i Chemins du Roussillon 1969 Autor de Maillol 1989, collaborà també a Les Corbières 1989, amb Joseph Giry, i a Histoire des catalans 1990, de Claude Colomer, entre d’altres

Estudià enginyeria i belles arts Es relacionà amb el Cercle Maillol Durant una etapa inicial també realitzà gravats primer premi de La Rosa Vera, 1951 i illustracions per a llibres de bibliòfil El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi Són característics els seus paisatges especialment els de Cadaqués i d’Eivissa de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats

A París s’entusiasmà per l’obra de Gauguin, de qui fou amic Vers el 1904 conegué Picasso, per qui sentí també una gran admiració i a qui ajudà molt La seva obra, influïda pel simbolisme coetani, i particularment per Redon i Gauguin, revelà un protoexpressionisme, i fou de transició entre l’escultura de Rodin i la de Maillol Creà joies, vasos i jardineres

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol Participà en els Salons de Maig i rebé diversos premis Exposà individualment per primera vegada l’any 1959 La seva obra, el tema central de la qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos També és autor d’illustracions per a llibres i de dissenys d’estampats