Resultats de la cerca

Participà en la creació de la Revue des langues romanes 1870 Majoral del felibritge , organitzà 1878 les Festes Llatines de Montpeller, on catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans Creà el felibritge llatí 1892 i féu del “Iòu de Pascas” el portaveu de l’oposició al felibritge oficial

Exercí diversos oficis conseller, membre del tribunal d’examen de notaris, majoral del collegi, guardià del vi 1490, procurador de miserables 1512 Participà en la justa poètica valenciana del 1474 Obres e trobes amb cinc octaves amb tornada de quatre versos, en català Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Autor de la Chançon lemosina 1899, que celebra els fets regionals en una llengua superba, el sistema gràfic de la qual s’inspira en el dels trobadors i anuncia el d’A Perbòsc També publicà una Grammaire limousine 1895 Organitzador del felibritge, del qual fou majoral, i animador de la revista Lemouzi 1893, fou un personatge clau de la renaixença del país

A l’època carolíngia era conegut també amb la denominació de fidelis, potentior o primas , i posteriorment també de pròcer, noble, baró, majoral, magnat de la terra i, per influència aragonesa, ric home Els magnats constituïren la primera noblesa del país, que, a l’època comtal, incloïa els vescomtes, els comdors i els varvassors, els bisbes i els abats Hom distingia entre magnat major i magnat menor A la baixa edat mitjana també comprenia els infants i els comtes Actualment equival al gran d’Espanya

El govern de la Generalitat de Catalunya lliura les Creus de Sant Jordi de l’any 2019 a 28 personalitats i 15 entitats en una cerimònia al Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona Entre els guardonats hi ha els esportistes Leo Messi i Núria Picas Reben també la distinció La Trinca, grup musical creat fa cinquanta anys, l’arquitecta Benedetta Tagliabue, el cantautor Biel Majoral i els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol i Ernest Benach Durant l’acte, hi ha nombroses crides a favor de la llibertat dels presos polítics

Professor de la Universitat de Ginebra i majoral del felibritge Com a baile fou 1902-09 lloctinent del capolièr Dévoluy en la direcció del moviment felibrenc Esdevingué un dels collaboradors més assidus de la Revue des Langues Romanes  i el 1913 defensà les seves tesis sobre la sintaxi dels parlars provençals moderns i sobre el desenvolupament del llenguatge en l’infant bilingüe La seva Grammaire istorique des parlers provençaux modernes 1930-41, publicada pòstumament, a cura de Grammont i de Wartburg, roman la summa encara no superada de la lingüística diacrònica de l’occità

S’implicà en la institucionalització del felibrisme en fou majoral Autor d’una Grammaire limousine 1876, des del 1878 fou professor de llengües romàniques a la universitat de Montpeller Publicà, entre altres obres, Poésies inédites des troubadours du Périgord 1885, Biogra-phies des troubadors 1885 i La langue et la littérature du Limousin 1892 Discutí, alineant-se amb Julià Bernat Alart, enfront de Paul Meyer i Manuel Milà i Fontanals, entorn de la llengua de l’autor del Blandin de Cornualha , i, amb el darrer, sobre el significat estricte de llengua llemosina

Prevere beneficiat de l’església de Sant Jaume i majoral de la confraria de la Trinitat 1505 El 1481 imprimia ja conjuntament amb Pere Brun i des de l’any següent per compte propi La seva impremta fou fins el 1505 la més activa de la ciutat de la seva producció es coneixen més de 30 llibres, d’entre els quals destaquen tres obres lullianes Ars Magna 1501, Apostrophe 1504, Arbor Scientiae 1505 Deixà per testament la seva impremta i la seva casa al seu nebot Pere Posa , menor d’edat, que actuà també com a impressor el 1518

Llicenciat en dret 1857, fou arxiver-bibliotecari a l’institut de Castelló de la Plana 1862-64 i a la biblioteca universitària de València, que dirigí 1883-84 i on inicià les obres de catalogació, abans reduïdes a un inventari Amb el pseudònim Lo sacristà de Tirig publicà nombrosos articles de premsa en català Fou autor d’un treball perdut sobre història de la impremta 1874, que, en esborrany, fou utilitzat després per JESerrano i Morales, i d’una Reseña histórica de los principales documentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia 1876, inèdit Fou…