Resultats de la cerca

Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions Formà part del grup Solidaridad 1928, i posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària 1932 En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional agost del 1933, i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934 Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederat de Saragossa maig del 1936 i acceptà el reingrés en la CNT

Morí assassinat a l’inici de la guerra civil Publicà 1903-32 diverses obres didàctiques i de problemàtica educativa

Passà als Sanç de Vallès i als Trenor

Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera Passà a Milà 1653 com a capità de cavallers cuirassers i participà 1655 en el setge de París Fou governador de Menorca El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d’Àustria El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona

El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig

Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent Cofundadora…

Durant el 1980 es publicaren quatre números i es reprengué el 1985 de forma bimestral i trimestral des del juliol del 1986 i en edició castellana i catalana És dirigida per Josep Ramoneda, Josep Subirós i Ferran Mascarell

Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs València, collecció Mascarell, d’una Coronació de la Verge Boston, Museu de Belles Arts i d’una Epifania Vilafranca del Penedès, collecció Álvarez, etc D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre

És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel N, la vall d’Erinyà i, pel S, la vall del barranc de Mascarell De la seva església parroquial Santa Maria depenen la de Torallola i l’ermita de Sant Salvador La jurisdicció era del comte de Pallars

Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular