Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Miracle Gil i Mascarell
Arqueologia
Arqueòloga i prehistoriadora.
Deixebla de Miquel Tarradell a la Universitat de València, fou professora numerària en aquest centre des del 1973 i, des del 1983, catedràtica de prehistòria, primer a la Universitat d’Extremadura i després novament a València Treballà principalment sobre l’edat del bronze i el període ibèric al País Valencià Entre les seves publicacions destaca La romanización en el campo de Liria 1968, amb Gabriela Martín
Josep Mascarell i Gosp
Literatura catalana
Escriptor.
Format en el moviment valencianista, publicà poesia Verd i blau , 1949 Baladre, 1959, narracions Joaquim i els seus amics, 1953 De la vall al cim, 1957 i el recull Amics de muntanya 1961 El 1991 se’n publicà la narració Romeu, un camarada , que el 1950 va ser prohibida per la censura tot i haver guanyat un dels premis dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1949
,
marquesat de Mascarell de Sant Joan
Història
Títol concedit per Felip V, el 1717, al tinent general Manuel Jeroni Mascarell i de Pertusa, batlliu de Casp i ambaixador de l’orde de Sant Joan a Madrid.
Passà als Sanç de Vallès i als Trenor
Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell
Història
Militar
Noble i militar, baró de San Petrillo.
Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera Passà a Milà 1653 com a capità de cavallers cuirassers i participà 1655 en el setge de París Fou governador de Menorca El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d’Àustria El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona
baronia de San Petrillo
Història
Jurisdicció senyorial, vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1677, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume.
El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig
Saber
Publicacions periòdiques
Revista catalana de cultura creada a Barcelona el 1980 per l’editorial L’Avenç.
Durant el 1980 es publicaren quatre números i es reprengué el 1985 de forma bimestral i trimestral des del juliol del 1986 i en edició castellana i catalana És dirigida per Josep Ramoneda, Josep Subirós i Ferran Mascarell
mestre d’Alaquàs
Pintura
Pintor anònim de l’escola valenciana, d’influència flamenca, actiu possiblement cap als anys 1450-70.
Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs València, collecció Mascarell, d’una Coronació de la Verge Boston, Museu de Belles Arts i d’una Epifania Vilafranca del Penedès, collecció Álvarez, etc D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre
Amèlia Riera i Toyos

Amèlia Riera rebent el Premi Nacional de Cultura de mans del Conseller de Cultura Ferran Mascarell (2015)
CCMA
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintora i gravadora.
Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent Cofundadora…
Toralla

El petit poble de Toralla (Conca de Dalt, Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 de l’antic municipi de Toralla i Serradell, del qual n’era cap.
És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel N, la vall d’Erinyà i, pel S, la vall del barranc de Mascarell De la seva església parroquial Santa Maria depenen la de Torallola i l’ermita de Sant Salvador La jurisdicció era del comte de Pallars
El País Valencià
Setmanari
Setmanari d’Esquerra Valencianista editat a València.
Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular