Resultats de la cerca

Entrà a formar part del Louvre el 1849, i l’any següent fou enviat a Egipte a cercar manuscrits coptes En realitat es dedicà a excavar, i el seu èxit més ressonant fou el descobriment del Serapeum de Memfis 1851 El 1858 fou nomenat director d’antiguitats, i inicià una campanya de protecció dels monuments d’Egipte i de l’antiga Núbia Fundà un museu, nucli de l’actual museu del Caire

Príncep aquemènida, fill i successor de Ciros el Gran Associat al regnat del seu pare, en 538-30 aC governà com a rei de Babilònia Féu assassinar el seu germà Bardiya o Smerdis, governador de Mèdia i Armènia Atacà Egipte 525 aC i en prengué Memfis, la capital es féu nomenar faraó, bé que posteriorment —i segons fonts gregues— menyspreà el sistema polític i la religió egípcia La revolta de Gaumata que usurpà la personalitat de Bardira, al qual s’havien sotmès les províncies orientals de l’imperi, el féu tornar a Pèrsia, i durant el camí sembla que se suïcidà

Expatriat per l’areòpag atenès, es refugià a Creta, on fou acollit per Minos Segons la tradició, esculpí una vaca buida perquè Pasífae pogués tenir contacte carnal amb un brau El rei Minos li encomanà la construcció del famós Laberint Allí fou reclòs, juntament amb el seu fill Ícar , quan més tard s’enemistà amb Minos, però aconseguí d’escapar-se'n per mitjà d’unes ales artificials fetes de plomes i cera Arribat a Sicília, fou hoste del rei Cocal, per al qual desplegà tot el seu enginy en nombroses construccions i obres d’art Llegendes posteriors el fan arribar a indrets molt llunyans Cumes…

Traslladada a Alexandria, amb la capitulació davant la Gran Bretanya 1801 fou lliurada als britànics, els quals la transportaren el 1802 a Londres, on és conservada al British Museum Apareix inscrita amb tres texts jeroglífic bastant malmès demòtic i grec, aquests dos últims quasi complets Es tracta d’un decret emès pel sínode de sacerdots egipcis aplegats a Memfis per celebrar el primer aniversari 196 aC del coronament de Ptolemeu V Per agrair diversos favors del sobirà, el decret estableix una sèrie d’honors per a ell La importància de la pedra de Rosetta està fonamentalment en el fet que…

Una de les creadores més importants de la segona meitat del segle XX Estudià al conservatori de Kazan primer i després al de Moscou El 1975 fundà el grup Astrea, amb el qual realitzà una interessant tasca d’investigació musical amb instruments del folklore caucàsic i de l’Àsia central Oberta igualment a la música occidental, es donà a conèixer internacionalment a la dècada dels vuitanta amb la interpretació que feu Gidon Kremer del seu concert per a violí Offertorium La seva música es caracteritza per una profunda religiositat i un marcat simbolisme Del seu catàleg poden mencionar-se també…

El 1194 i el 1188 derrotà els libis i, el 1191, obtingué un gran triomf sobre sis pobles de la Mar Durant gran part del seu regnat, el país visqué en una autèntica prosperitat, fet que li permeté de bastir obres tan monumentals com el temple palau de Madīnat Habu o enviar expedicions al Punt a la percaça de mirra i al Sinaí turqueses Un índex important de la riquesa del regne és la llista Gran Papir Harris de les seves nombroses donacions a diversos temples egipcis, entre els quals excelleixen els tebans, els d’Heliòpolis i els de Memfis En augmentar, però, la riquesa del…

Residència reial de Ramsès II ‘casa o domini de Ramsès’, fou, juntament amb Memfis, la seu principal d’aquest sobirà i dels seus successors de les dinasties XIX 1320-1200 aC i XX 1200-1085 aC al nord del país És coneguda també en les fonts egípcies pel seu epítet d' Aa-nakhtu ‘gran de victòries’ Segons la Bíblia, els hebreus foren obligats a fabricar els maons per a bastir-la i n'eixiren en l’Èxode Malgrat la seva importància, de la qual es fan ressò una sèrie de papirs miscellanis egipcis, el seu emplaçament resta dubtós Identificada primerament amb Pelusium, AHGardiner s’…

Fill de Sennàquerib, fou un dels sobirans més significatius de la dinastia sargònida per l’extensió dels seus dominis i per la seva activitat militar Al NW, contingué els perillosos cimmeris i escites, i al NE, sotmeté els medes i altres pobles del tossol iranià, amb els caps dels quals signà tractats el 672 Reconstruí Babilònia, arruïnada pel seu pare, malgrat l’antagonisme dels caps arameus, alguns dels quals combaté A Síria-Palestina, hagué d’afrontar poques rebellions i marxà àdhuc a Xipre, on prengué deu poblacions L’empresa més ambiciosa fou la conquesta del delta egipci i de …

Adorat originàriament a Busiris al Delta, el seu culte s’estengué des d’època antiga a tot Egipte assimilat en diferents viles al déu local a Sokaris, a Memfis i, sobretot, a Khentimentiu, déu dels morts, a Abidos Era representat com un home embolicat en un sudari, amb la cara i les mans de color verd, color de resurrecció, coronat amb una alta tiara i sostenint el bàcul de comandament i l’espantamosques La llegenda osiríaca en féu el principal déu del panteó egipci Segons ella, Osiris era fill de Geb déu-terra i de Nut deessa-cel i regia el món Envejant la seva posició, el seu germà Seth…

Situada a la vora esquerra del Nil, al SW del Caire, forma part de la seva àrea residencial suburbana Es destaca el monumental pont giratori de ferro sobre el Nil La ciutat, que ha donat nom a un dels cinc sectors de la necròpoli de Memfis, comprèn nombrosos monuments En primer lloc, les tres grans piràmides la de Kheops, o Gran Piràmide, la de Kefren, amb el temple de la vall, i la de Micerí de 62 m d’alçada, amb dues galeries i dues cambres funeràries La Gran Esfinx de Guiza, construïda a l’època de Kefren, quart faraó de la IV dinastia al fons, les piràmides de Micerí i Kefren…