Resultats de la cerca

Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…

Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac Sant Llorenç, de morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5-5,5 km, i orientada NNW-SSE, al Montcau 1 057 m alt i a la Mola 1 104 m alt Aquesta carena, que es manté de 900 a 1 000 m alt, separa el terme de Mura Bages del vallesà de Sant Llorenç Savall El sector de migjorn la Mola pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs Ripoll i la del Llobregat riera de les Arenes La serra de l’Obac és vertebrada per una carena de la…

Fundat el 1905 amb l’objectiu d’estudiar la comarca del Bages El primer president fou Josep Esteve L’interès científic i arqueològic inicial derivà amb el pas dels anys a un interès excursionista El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages El 1924 es fundà la secció d’esports de muntanya El 1925 es fusionà, sota la presidència de Josep Arola, amb el Centre de Cultura de Manresa, el Grup Avenç de l’Excursionisme, el Grup Montcau i el Grup Montserrat La secció d’escalada fou molt activa, amb ascensions a Montserrat, Sant Llorenç del Munt…

Una imatge del vessant de llevant de Sant Llorenç del Munt, el més abrupte del massís La combinació de diferents nivells de cingles i rocams conglomeràtics amb boscos mediterranis alzinars i pinedes secundàries és el tret que resumeix les característiques del paisatge d’aquesta muntanya Ernest Costa Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac 14, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, a cavall de les comarques del Vallès Occidental i del Bages, s’integra dins el sector central de la Serralada Pre-litoral…

El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…

A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…