Resultats de la cerca

Fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i d’Ermessenda Desfar Fidel servidor del casal de Barcelona, Jaume II se serví dels seus bons oficis per a posar pau entre Frederic II de Sicília i els Anjou i anà d’ambaixador a la cort d’Avinyó a sollicitar la mediació del pontífex en el litigi entre Felip V de França i Sanç I de Mallorca sobre Montpeller Després d’unes topades amb el comte Ponç VI d’Empúries 1320, es féu acompanyar del seu nebot, el vescomte Dalmau VII de Rocabertí, a l’expedició del 1323 a Sardenya, on tingué una participació destacada per manament de l’infant Alfons s’avançà al…

Ingressà als dominicans de Girona 1835, on residí fins a l’exclaustració 1835 posteriorment fou ecònom de Calonge i de Bordils Fundà la casa missió de Girona, de la qual fou el primer director, i fou catedràtic del seminari Fou vicari provincial dels dominicans exclaustrats de Catalunya Tingué gran fama com a predicador És autor d’obres importants, com Arte pastoral o método de gobernar bien una parroquia i El catequista orador , reeditades sovint També escriví El cura en el púlpito, Jesucristo predicando i altres obres menors, molt populars i acceptades

Després d’haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona 1957-61, el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica Pares Blancs a Gap Alps francesos Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée Bèlgica, on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d’Àfrica El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on romangué fins el 1969 Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d’animació missionera a Catalunya El 1972 tornà a Ruanda, i hi restà fins a la seva mort Destacà pel seu…

L’església parroquial actual Sant Llorenç fou bastida en 1790-1804 El poble, que al s XIV depenia de la canònica de Lledó, formava part de la batllia de Navata el 1698

Fou fundat el 2001 dins d’unes installacions que inclouen també un camp de golf de 18 forats de par 72, creat el 1993, que allotja el Torremirona Golf Club Disposa de quatre pistes de tennis, quatre pistes de pàdel, sales de fitnes i piscines, entre altres serveis Té escola de tennis i de pàdel i equips d’aquests dos esports

Formava part de la baronia de Navata

“Juro, jo, Bernat Adalbert, fill que sóc de la dona Ermengarda, que d’aquesta hora endavant seré fidel a tu, Berenguer bisbe, que fores fill de la comtessa Elisabet, per recta fe, sense engany i sense frau i mal enginy i sense decepció, i que d’aquesta hora endavant t’ajudaré a tenir i a defensar i a guerrejar tot el teu honor que avui tens i que d’ara endavant adquiriràs amb l’ajut de Déu, contra tots els homes i dones que et voldran arrabassar o arrabassessin el teu honor o una part del teu honor A més jo, el susdit Bernat, juro a tu, el susdit bisbe Berenguer, que d’ara…

L’església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321 Havia pertangut a l’ardiaconat de Besalú Al s XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres Fou municipi independent fins el 1969, que fou agregat al de Navata L’antic terme comprenia també els petits veïnats de Corts i de Mas Safont

L’església parroquial Sant Mer i Sant Celdoni havia estat possessió del monestir de Camprodon té per sufragània la de Canelles Navata i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda 1890, excavat a la roca, avui sense culte El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del segle IX posteriorment formà part de la baronia de Pontós Fou de la vegueria de Besalú