Resultats de la cerca

Actiu ja a Barcelona el 1525 El 1532 s’associà amb un altre portuguès, Pedro Nunhes Pere Nunyes , i amb Nicolau de Credença, amb els quals collaborà en nombroses obres, especialment amb el primer, que el superava àmpliament en qualitat

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona al darrer terç del s XVI Havia estat deixeble de Pere Joan Nunyes Publicà Adjunta Ciceronis 1579, sobre els sinònims utilitzats per Ciceró, i una gramàtica llatina, Latine declinandi et conjugandi methodus 1595

El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig

Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur Nàpols 1524, Morborum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi methodo comprehensa 1555 i Práctica de cirugía 1548, traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas 1554

Vida i obra Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del s XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre PJ ↑ Nunyes , i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 Vegeu bibliografia

Fill de Miquel Joan Pasqual Estudià humanitats a València i, mestre en arts, obtingué la càtedra de filosofia 1565 Mestre en teologia, fou també catedràtic de teologia expositiva El 1587 era rector de la universitat Deixeble de Pere Joan Nunyes, fou un representant de l’escola valenciana de peripatètics clàssics, que llegia Aristòtil directament en grec Publicà el tractat De optimo genere explicandi Aristotelem et de vi et usu Logicae artis 1566, precedit de la traducció del grec al llatí de la lògica de Geórgios Paquimeres

Es formà a Bolonya Publicà dos tractats gramaticals que contenen fragments en català Initium sapientiae timor Domini Taula sumària de tota l’art de conjugació dels verbs, i ús dels gerundis i participis Barcelona, 1586 i Initium sapientiae timor Domini Praeparatio puerilis ante syntaxim audiendam Tarragona, 1587 També és autor d’ Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis València, 1596, repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes Publicà un poema en llatí a la Relación de las exequias per a Felip II Saragossa, 1599

Deixeble de Jacques Cujas i de Pere Joan Nunyes, fou catedràtic de retòrica a les universitats de Barcelona 1572, Salamanca 1577, Osca, Lleida i València, i, el 1583, de lleis a la de Saragossa, on es doctorà en dret el 1584 A la mort de Jerónimo Blancas, el succeí com a cronista del regne d’Aragó 1592 Publicà, entre altres obres, Gobierno del ciudadano 1575, en forma de diàleg, reeditat diverses vegades i traduït al llatí, al francès i a l’italià, i De conscribenda historia 1591 Una relació seva dels esdeveniments aragonesos del 1592 fou destruïda a Madrid el 1609

Es formà a Barcelona i a València, i fou catedràtic de lleis i humanitats a Barcelona Admirador i seguidor del seu avantpassat Jeroni Pau, escriví, en català, una descripció apologètica de Barcelona, que traduí després al llatí i que publicà en versió castellana Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona 1589, d’interès per a l’estudi de la societat i de la vida cultural barcelonina d’aquella època Seguint la línia renovadora de Pere Joan Nunyes, publicà uns comentaris aristotèlics, Epitome capitum operum Aristotelis 1584, a més d’alguns tractats de dret

Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els…