Resultats de la cerca

Situació Vista aèria d’aquesta petita església propera a Nyer, antiga parròquia avui desafectada ECSA - F Tellosa L’església de Sant Just i Sant Pastor és situada, aïllada, a l’extrem nord del petit nucli d’En Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 0” N - Long 2° 15’ 52” E S’arriba a En per una pista que surt del poble de Nyer JAA Història El lloc d’En és conegut des dels anys 864-865, en què Ranesind va vendre a l’abat Vítiza, a Protasi i als monjos de Sant Andreu d’Eixalada tota la part que li corresponia a la villa d’En, a Canavelles, Moncles, Toévol i Llar En canvi,…

Sembla que ell donà nom al bàndol dels anomenats nyerros Durant la lloctinència de Fernando de Toledo 1571-80 convertí Nyer i Sant Miquel de Cuixà en centres importants de bandolerisme El 1579 Fernando de Toledo prengué Nyer, i el lloctinent comte d’Aitona, un any després, Sant Miquel de Cuixà Banyuls concentrà aleshores les seves forces a Oleta i al castell de la Bastida, reforçades amb hugonots fugitius de França, i oferí una forta resistència al nou lloctinent duc de Terranova, que li brindà finalment una amnistia, si s’embarcava cap a Itàlia a servir l’exèrcit…

Dins el seu terme hi hagué el monestir d' Eixalada Conserva l’església romànica de sant Just i sant Pastor la imatge de la Mare de Déu s XIII i el Sant Crist s XVIII són a Nyer

El riu de Carançà, que en el sector més baix, fins a la confluència amb la Tet, passa profundament engorjat gorges de Carançà, divideix el municipi en dues parts a l’W, l’antic terme d’Alberet, centrat en l’actual mas, i cobert en bona part pel bosc de Campilles a l’E, on hi ha, vora l’aiguabarreig dels dos rius, el poble de Toès i, en un coster, el llogaret d’Entrevalls, és igualment boscat bosc d’Entrevalls Al costat de l’explotació del bosc hi ha una certa activitat agrícola De les 59 ha de superfície conreada, 54 ha són de pasturatge i plantes farratgeres i 1 ha de cereals La ramaderia es…

Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer, i als seus descendents

Vida i obra Publicà nombrosos opuscles sobre castells, famílies nobles Riu, Descatllar, Coromina, Llar, etc i monuments religiosos del Conflent, alt i mitjà Fullà, Serdinyà, Nyer, Soanyes, Canavelles, Llar, Toès, Talau, Aiguatèbia, Ralleu, Caudiers, Censà, Orellà, Jújols, Èvol, Saorra, Codalet i Oleta També són destacables les seves monografies sobre les localitats de la mateixa comarca, fonts de referència imprescindibles per a l’investigador Cal esmentar, entre altres treballs “Notice historique des communes de Serdinya et les Horts”, SASL 1896 reed en format llibre el 1896 “Notice…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguatèbia i Talau Castell d’Aiguatèbia Recinte fortificat de Pujalt Torre de Cabrils Arboçols Força de Marcèvol Campome Castell de Paracolls Canavelles Castell de Serola Castell de Nyòvols Castell de Llar Castell de Vernet Fortalesa de Castell Catllà Cellera de Catllà Cauders de Conflent Castell de Cauders de Conflent Censà Castell de Censà Clerà Castell de Sant Esteve de Pomers Codalet Cellera de Codalet Conat Castell de Conat Cornellà de Conflent Palau o castell de Cornellà de Conflent Espirà de…

Fou sacerdot Lliurat a la investigació, collaborà a les revistes La Semaine Religieuse , Revue Catalane , Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon , Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan , etc És autor de monografies històriques com Étude historique sur Millas, depuis les origines jusqu'à la Révolution 1900 i Histoire de la maison des chevaliers de Banyuls, barons de Nyer, marquis de Montferré 1132-1922 1923 La seva obra principal és el Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises 1914

Treballà a la Seu d’Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Oceja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l’altar major de l’església de Molig 1567 i féu les pintures del de la Concepció a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1584 Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del s XVI a Perpinyà

Comprèn els vessants septentrionals de la serra que, des del coll de la Llosa, separa les valls Marçana i de Nyer El terme és, en part, boscat i, en part, cobert de pasturatges La superfície agrícola es limita a 91 ha destinades a arbres fruiters 13 ha d’albercoquers, 4 ha de vinya, 3 ha d’hortalisses, 2 ha de cereals i 64 ha de pastures i farratge El cens ramader és de 83 caps de boví, 97 d’oví i 7 d’equins, en recessió El poble és situat en un coster, a 843 m alt, dominant la vall de la Tet, enfront d’Oleta, al voltant de l’església parroquial El lloc és esmentat ja en 874-875…