Sant Just i Sant Pastor d’En (Nyer)

Situació

Vista aèria d’aquesta petita església propera a Nyer, antiga parròquia avui desafectada.

ECSA - F. Tellosa

L’església de Sant Just i Sant Pastor és situada, aïllada, a l’extrem nord del petit nucli d’En.

Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 32’ 0” N - Long. 2° 15’ 52” E.

S’arriba a En per una pista que surt del poble de Nyer. (JAA)

Història

El lloc d’En és conegut des dels anys 864-865, en què Ranesind va vendre a l’abat Vítiza, a Protasi i als monjos de Sant Andreu d’Eixalada tota la part que li corresponia a la vil·la d’En, a Canavelles, Moncles, Toévol i Llar. En canvi, i malgrat el seu indubtable origen romànic, les referències més antigues sobre l’església de Sant Just i Sant Pastor d’En són del final del segle XIV. El 1375 Jaume Baró, d’Eixalada, llegà 6 diners a aquest temple. En un primer moment tingué consideració de parròquia, però més tard, com a mínim des del principi del segle XVIII, es convertí en sufragània de Sant Jaume de Nyer. Així consta el 1714.

En l’actualitat, l’església, bé que en relatiu bon estat, es troba desafectada. Procedent d’aquest temple, es conserva a la parròquia de Sant Jaume de Nyer una marededeu de tradició romànica. (CPO)

Església

Aspecte del sector sud-est de l’església, amb el poble de Canavelles al fons.

ECSA - A. Roura

És una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un estret arc presbiteral en degradació.

La porta, resolta en arc de mig punt, emfasitzada per una arquivolta llisa, s’obre a la façana sud, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada, del mateix tipus que la que s’obre al centre de l’absis. En la façana de llevant de la nau, per sobre de la coberta absidal, hi ha un ull de bou circular, paredat interiorment.

Tant l’interior com les façanes són totalment mancats d’ornamentació, llevat d’un petit plec, que resol la unió de la façana de llevant de la nau amb el semicilindre absidal, on també hi ha un sòcol, ressaltat del parament.

L’interior és totalment arrebossat i això impedeix veure’n els paraments, que són visibles a l’exterior, on presenten un aparell, molt ordenat, de carreus ben tallats i polits, disposats en filades uniformes i irregulars. Contrasta amb l’aparell, més irregular, del campanar d’espadanya de dos ulls que corona la façana de ponent, per sobre de la coberta de lloses, que sembla correspondre també a l’obra original de l’església. Per les seves característiques, l’església de Sant Just i Sant Pastor d’En ha de ser considerada com una obra plenament integrada en els corrents arquitectònics de la plenitud del segle XII. (JAA)

Bibliografia

  • Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 176; Abadal, 1954-55, VIII, doc. 14, pàg. 252; Cazes, 1990, pàg. 115.