Resultats de la cerca

En 1800-03, estudià al monestir de Sant Pau del Camp, d’on fou professor Fou després monjo del monestir de Ripoll i arxiver Ordenà l’arxiu, n’extragué nombrosos apunts històrics, que deixà inèdits conservats en part a l’arxiu de la mesa episcopal de Vic i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i sostingué correspondència, a propòsit de l’arxiu i dels seus treballs, amb Pròsper de ↑ Bofarull , que orientà en les seves recerques històriques, amb Jaume ↑ Ripoll , amb el pare La Canal, continuador de l’ España sagrada del pare Flórez, i amb Jaume Villanueva La revolta del 1835 el feu fugir deRipoll

Enginyer forestal i polític Presidí la Federació Agrícola Catalanobalear 1899, la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1897-1901 Fou director general d’agricultura 1917 i elaborà la llei sobre conservació i foment de la riquesa forestal Milità en la Lliga Regionalista i fou president de la diputació de Girona 1891, diputat per Olot 1900-02, per Barcelona 1916 i per Igualada 1918, i senador per Girona 1903-05 i 1919-23 El 1924, a l’adveniment de la Dictadura, es retirà de la política Havia signat el Missatge a la reina regent 1898, els manifests de Solidaritat Catalana…

L’antiga parroquial de Sant Esteve agrupa al seu entorn la vila d’Olzinelles, de població dispersa, situada al nord-oest del massís del Montnegre, al sud del terme de Sant Celoni El lloc d’Olzinelles és documentat per primer cop en l’escriptura de donació que l’any 978 féu un tal Seniol de diferents alous a favor del seu afillat Guillem, sota la forma Elzinelles La vall que forma la riera d’Olzinelles apareix al llarg del segle X sota el nom d’Ellefredi , nom que ha desaparegut en generalitzar-se el que es dóna al terme L’església de Sant Esteve és…

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià a Sant Pau del Camp, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger i el darrer arxiver del monestir de Ripoll Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a Antolín Merino i a José de la Canal, continuadors…

Conegut també com a Marquès de Camps Enginyer forestal i polític molt actiu presidí la Federació Agrícola Catalano-Balear el 1899, la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre del 1897 al 1901, etc, milità a la Lliga Regionalista i exercí diversos càrrecs públics diputat per Olot del 1900 al 1902, per Barcelona el 1916, per Igualada el 1918, senador per Girona del 1903 al 1905 i del 1919 al 1923, etc, fins que el 1924 es retirà de la política Publicà, entre d’altres, els volums de narracions Del meu sarró 1912, Cortal marí 1912, Toia virolada 1915 i Floren 1923 La seva és…

Fill de Josep Antoni de Cabanyes i pare del pintor Alexandre de Cabanyes La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l’època Estrenà l’obra teatral La vuelta de Don Pancario 1857 i publicà Fábulas políticas 1868, La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubells 1872 i Al Déu de les Armades 1875 Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Molière , i collaborà a “La Renaixença”

Estudià a Sant Pau del Camp, de Barcelona, d’on fou professor en 1800-03 Havent tornat a Ripoll, fou nomenat paborde d’Aja i arxiver del monestir Publicà un treball polèmic, en castellà, contra el projecte de constitució religiosa de Juan Antonio Llorente 1822 i el Cristiano pacífico 1835, amb el pseudònim de Sebastián Driala Adquirí anomenada pel seu intens treball en l’ordenació de l’arxiu del monestir de Ripoll, pels seus apunts històrics manuscrits guardats en part a l’arxiu de la mesa episcopal de Vic i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i pel seu carteig sobre temes d’història amb Pròsper…

Propietari rural, fill de Josep Antoni de Cabanyes, estudià filosofia i lletres a Toledo i Madrid A Vilanova i la Geltrú estrenà diverses comèdies en llengua castellana i collaborà regularment a la premsa local Celebrà la revolució del 1868 i participà de la bohèmia artística barcelonina amb Eusebi Planas i Modest Urgell, i hi destacà també com a pintor i dissenyador Publicà Fábulas políticas 1868, fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1870 i tot seguit publicà els poemes narratius La prometença 1871, Sinuald 1871 i La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubelles 1872 collaborà a La…

Situació Vista de l’exterior de l’edifici des del nord-est Hom hi pot veure l’absis romànic obert a llevant i, al costat de tramuntana, el cos d’edifici que formava la capçalera del primitiu temple, preromànic F Junyent-A Mazcuñan L’església corona un petit llom dreçat al lloc d’Olzinelles, on hi ha també el mas del mateix nom, el qual és situat molt a prop de la carretera de Santpedor a Artés pel Pont de Cabrianes, en un dels extrems septentrionals del terme Long 1°53’49” - Lat 41°46’20” S’hi va per la carretera de Manresa a Berga, on, en arribar a l’encreuament amb la de…