Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
maxima
Música
El més llarg dels valors emprats tant per la notació de la música medieval com per la del Renaixement.
Apareix per primera vegada al segle XIII, juntament amb la notació modal, concretament en el gènere organum En la notació mensural equival a tres longe , cas en el qual es diu que la maxima és perfecta, o a dues longe , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final de la composició per a indicar repòs, o en les veus més greus que durant el Renaixement desenvoluparen el cantus firmus Algunes fonts la denominen duplex longa Es representa mitjançant un petit cap rectangular amb cauda descendent a la seva dreta pot estar acolorida o ser blanca, segons…
recidiva
Patologia humana
Aparició d’una malaltia en un individu que l’ha passada poc temps abans.
Es diferencia de la recaiguda pel fet d’haver-hi un interval de salut perfecta
polipoli
Economia
Situació de mercat en què, contràriament al cas de monopoli, concorren un gran nombre de productors, de compradors i gran diversitat de productes.
Per a definir aquest tipus de mercat hom utilitza preferentment l’expressió “competència perfecta” o “lliure competència” competència
distorsió harmònica total
Paràmetre emprat en l’especificació de susbsistemes electrònics de comunicacions i en equips d’àudio que mesura la potència dels harmònics de la sèrie de Fourier d’un senyal de sortida d’algun dispositiu no lineal, amb relació a la potència del terme fonamental de la mateixa sèrie.
Si la sortida a un sistema és una senoide perfecta quan l’entrada també ho és, la TDH seria zero Qualsevol altre valor és un indicador del grau de distorsió
longa
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII-XVII.
El seu nom prové del fet d’haver estat el valor més llarg en la notació modal, la primera de les notacions rítmiques La seva forma catalana és ’llarga' La seva figura deriva de la virga , un dels dos neumes simples d’una sola nota de la notació quadrada En la notació mensural equival a tres breves , cas en el qual es diu que la longa és perfecta, o a dues breves , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final d’una composició per a indicar el repòs, i també en les veus més greus que sostenen la sonoritat del conjunt G de Machaut fou el primer a…
virginitat
Religió
Cristianisme
Condició de les persones que, temporalment o a perpetuïtat, s’abstenen de relacions sexuals per a consagrar-se al servei diví.
En teologia catòlica l’estat virginal és considerat com la forma més perfecta de la castedat, talment que ambdós mots han esdevingut sinònims la virginitat és objecte del vot de castedat
vivianita
Mineralogia i petrografia
Fosfat ferrós hidratat, Fe3(PO4)2 ·8H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic holoèdric Té una exfoliació perfecta i és translúcida La seva duresa és de 2 i la densitat, de 2,6 Presenta un pleocroisme molt intens
Esclarmunda de Foix
Història
Filla del comte Roger Bernat I i de Cecília de Carcassona-Besiers.
Es casà 1175 amb Jordà III de l’Illa-Jordan, vescomte de Gimoès, baró de Terrida, i impulsà el misticisme càtar, en el qual assolí 1206 els graus de perfecta i arxidiaconessa
actinota
actinota
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Amfíbol de calci, de fórmula Ca2Mg5Si8O22(OH)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics o aciculars, d’exfoliació perfecta, de color blanc, gris o de diferents tons de verd Té duresa 5-6 i pes específic 2,9-3,1
argiope
Aracnologia
Gènere d’aranyes de l’ordre dels araneids, de mida bastant grossa que tenen l’abdomen groc, ratllat transversalment de negre.
Teixeixen una teranyina molt perfecta, de formes geomètriques, i s’hi installen al centre, esperant les preses N'hi ha força espècies que viuen al camp Són pròpies de climes tropicals i subtropicals araneids