Resultats de la cerca

Participà en diverses campanyes i freqüentà les corts de Carles IX i Enric III Retirat a les seves possessions, escriví unes memòries on, amb estil viu i cínic, donà un valuós testimoniatge sobre la vida privada dels personatges de l’època Del conjunt d’aquesta obra, publicada pòstumament 1665-66, destaquen Vies des hommes illustres et des grands capitaines i Vies des dames galantes

Senyor del castell d’Autafòrt, la seva vida transcorregué enmig de les lluites feudals i civils d’Aquitània, al costat de prínceps de la casa de Plantagenet i en oposició als reis de França i a Alfons I de Catalunya-Aragó Fomentà la revolta d’Enric, dit del Curt Mantell, fill gran d’Enric II d’Anglaterra, contra el seu pare i, mort aquell, encoratjà el seu germà Ricard Cor de Lleó a fer el mateix Es casà dues vegades Consta documentalment que Bertran de Born ingressà al monestir cistercenc de Dalon Perigord, on passà els seus darrers dies Una gran part de les seves quaranta poesies…

Convertit al catolicisme, les seves obres estimularen el catolicisme literari francès del principi de segle Contribuí a la conversió de Jacques i Raïssa Maritain Apocalíptic, polèmic i moralista, cal destacar els seus llibres Le désespéré 1889, Le salut par les juifs 1892, Le sang du pauvre 1897, La femme pauvre 1897, Jeanne d’Arc et l’Allemagne 1915, els vuit volums del Journal 1898-1917 i el seu extens epistolari

Nomenat intendent del Rosselló 1794, entrà en conflicte amb l’aristocràcia local a causa de l’impost del vintè i calgué traslladar-lo a Lió 1754 Fou tinent general de la policia de París 1757 i controlador general de finances 1759-63 Creà el Cabinet des Chartes i estimulà l’activitat agrícola a França El 1791 emigrà a Spa Lieja

Hellenista i amic de Montaigne, escriví vint-i-nou sonets d’amor, a la manera de Petrarca, i el Discours de la servitude volontaire ou Contr'un 1576, on exaltava la llibertat i combatia la tirania Traduí Xenofont, Aristòtil i Plutarc

La capital és Perigús Situada a l’oest del Massís Central, el sector occidental és format per les planes, i l’oriental, pels altiplans del Perigord Perigord Blanc al nord-est, Perigord a l’est i Perigord Negre al sud-est La xarxa hidrogràfica és constituïda per la Dordonya i pels seus afluents Malgrat el desenvolupament de la indústria paper, fusta, calçat, l’agricultura és el principal recurs econòmic cereals blat, blat de moro, fruita pomes, peres, patates, hortalisses, vi i tabac també és important la ramaderia bestiar boví i oví Brageirac n’és el centre més important,…

Vida i obra Estudià lletres a la Universitat de Barcelona Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista Lleida El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari La Jornada El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a Mirador , La Rambla  i L’Horitzó Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió contra els…

Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa

És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són cobertes per sorres…

El terme prové del mot occità perigordina o perigordiana , en referència al Périgord, comarca nord-oriental d’Aquitània, Occitània, d’on procedeix la dansa Presenta semblances amb el passepied Al segle XVIII, era utilitzada com a dansa de cloenda en els balls En la tercera escena del primer acte de Rigoletto , de G Verdi, es troba l’exemple més famós d’aquesta dansa en la música culta