Resultats de la cerca

Membre del Reial Club de Polo de Barcelona, amb el seu equip guanyà diverses competicions, com el Campionat de Catalunya durant nou anys consecutius 2002-10 i un Campionat d’Espanya 2011

El 1955 entrà com a vocal a la Federació Catalana d’Hoquei, de la qual fou tresorer 1957 i vicepresident 1958-61 A partir del mes de maig del mateix any, quan Enric Llaudet fou elegit president, formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vocal i president de les seccions Dirigí les seccions del Barça fins el 1965, dos anys més tard de ser nomenat vicepresident, càrrec que mantingué fins el 1968 Abans, però, presidí la Federació Barcelonesa d’Handbol 1964-67 i la Federació Espanyola de Patinatge 1967-68

Conegut com La Bruixa , fou un extrem dret que s’inicià al Centre d’Esports de Sants, on jugà entre el 1916 i el 1920 Després fou fitxat pel Futbol Club Barcelona 1921, i hi jugà durant tretze temporades, sumant 395 partits, en els quals marcà un total de 123 gols Fou campió de Catalunya en deu ocasions entre el 1921 i el 1932 Campió de Copa en quatre edicions 1922, 1925, 1927, 1928, també guanyà la primera edició de la Lliga espanyola 1929 Internacional amb la selecció espanyola en 15 partits, va participar en els Jocs Olímpics de París 1924 També formà part de la selecció catalana, amb la…

Compaginà la caça menor i la major, i fou gosser i el cap de colla del senglar Presidí les societats de caçadors de l’Estany i Montfalcó, i fou secretari de la SC La Torcaz Ha estat vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça i patró de la Fundació FEDENCA Presideix la Federació Catalana de Caça des del 2009, any en què fou nomenat vicepresident de Mutuasport

Formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1958-68 Uns quants anys més tard, fou directiu del Real Club de Golf el Prat, i de la Federació Catalana de Golf Finalment, presidí el Club de Golf Platja de Pals 1977-87

Vinculada al gimnàs Garcia Alsina, practicà la gimnàstica, la natació, el rem, l’excursionisme i l’esquí, aquest darrer esport com a sòcia del Centre Excursionista de Catalunya Impartí classes de gimnàstica al Garcia Alsina i en diverses escoles de Barcelona fins que es jubilà a la dècada de 1970 Rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador 2007

Vida i obra Estudià magisteri a València, on formà part del grup de poetes entorn de la revista Múrice Fou membre fundador de la revista Cairell 1979-82, vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1981-85 i del Centre Català del PEN Club, i assessor dels Encontres d’Escriptors del Mediterrani de l’Ajuntament de València Fou lector a la Càtedra de Llengua i Literatura de l’Institut Universitari Oriental de Nàpols 1985-86, director de L’Any del Tirant 1989-91 de l’Ajuntament de Gandia, director literari de l’editorial Tres i Quatre 1991-93 i conseller executiu del Centre d’…

Paleta, milità a la CNT des de la seva creació i formà part del comitè regional de Catalunya en diverses ocasions Participà entre el 1916 i el 1920 en diversos comitès de vagues com la de La Canadenca i ocupà la presidència del Sindicat Únic de la Construcció 1918-20 S'exilià el 1923 El 1931 s’adherí a Esquerra Republicana de Catalunya i formà part del grup de redacció de Mall el 1939 s’exilià novament Fou president del Centre Català de Caracas 1949-50 i el 1965 tornà a Catalunya És autor de Records i experiències d’un dirigent de la CNT 1975

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, també conegut amb el nom de Fontanet Fou l’església parroquial del terme, condició que manté en l’actualitat El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955 En aquesta data Duran i la seva muller Vènia donaren el monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia que anomenen Piera Apiana L’església s’esmenta per primera vegada l’any 1063, data en la qual els vescomtes de Barcelona, Udalard Bernat, i la seva muller, la comtessa Guisla, permutaren els castells de…

Situació Dins d’aquesta església, totalment transformada al segle XVIII, resta part de la nau romànica amb arcs torals, amagats sota l’arrebossat ECSA - F Bonjorn L’església és dins el poble de Sant Jaume Sesoliveres, situat a la riba esquerra de l’Anoia, a la banda meridional del terme Mapa 35-16419 Situació 31TCF958921 S’hi arriba des de Piera per la carretera que mena a Sant Sadurní d’Anoia passant pel Badorc, la qual s’inicia al mateix poble, a mà dreta, venint d’Igualada Es pot demanar la clau a la rectoria, que és al costat de l’església FJM-AMB Història Aquesta església…