Situació
Dins d’aquesta església, totalment transformada al segle XVIII, resta part de la nau romànica amb arcs torals, amagats sota l’arrebossat.
ECSA - F. Bonjorn
L’església és dins el poble de Sant Jaume Sesoliveres, situat a la riba esquerra de l’Anoia, a la banda meridional del terme.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF958921.
S’hi arriba des de Piera per la carretera que mena a Sant Sadurní d’Anoia passant pel Badorc, la qual s’inicia al mateix poble, a mà dreta, venint d’Igualada. Es pot demanar la clau a la rectoria, que és al costat de l’església. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera. Inicialment, fou una de les esglésies sufragànies de la parròquia de Piera, si bé després adquirí la condició de parròquia que té en l’actualitat.
El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955, quan Duran i la seva muller Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia, on es menciona Piera (Apiaris).
L’església es documenta a partir de l’any 1063, en què el vescomte de Barcelona Udalard Bernat i la seva muller, la comtessa Guisla, permutaren els castells de Piera i Castellet pel de Pierola. El castell de Piera anava acompanyat de les esglésies de Santa Maria, Sant Cristòfol, Santa Creu i Sant Jaume. Encara que l’any 1070 és esmentada com a parròquia independent, segurament no ho era, ja que en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Piera de l’any 1260, fent referència a una altra consagració del 1184 es fa constar que l’església de Sant Jaume Sesoliveres era sufragània de l’església consagrada. La confusió entre església sufragània i parroquial era molt freqüent entre els escrivans.
Posteriorment, deixà de ser sufragània de Piera i adquirí la condició de parròquia. Actualment manté el culte com a parròquia. (ABC)
Església
Aquesta església és un edifici d’origen romànic, documentat des del segle XI, que fou reformat i ampliat profundament al segle XVIII. De la primitiva construcció, probablement ara només en resta una part de la nau, coberta amb volta de mig punt i dividida en dos trams per arcs torals, que, inclosa dins l’actual, més llarga i ampliada amb capelles, n’ocupa dos segments de ponent. En aquest sector, al capdavall del mur sud hi ha la porta, formada per dos arcs de mig punt, l’exterior dels quals, que és molt més ample, és extradossat per una arquivolta que retorna en imposta en ambdós costats de la porta. Aquesta, d’altra banda, ara és tota enlluïda amb un pintat de color blanc. L’edifici es troba ben conservat. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Palma, 1942
- Miquel i Rossell, I, 1945-47, pàgs. 346-347