Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pierola, tocant al terme de Collbató, i el fet d’estar situada en els límits del terme motivà que tingués els béns de la seva dotació repartits entre altres termes veïns No sembla que tingués altres funcions que la de simple capella rural destinada a servir el culte a uns masos llunyans de les respectives parròquies Depengué del monestir de Sant Llorenç del Munt Aquesta església es troba documentada a partir de l’any 995, en una venda feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i a la seva muller Amalvua,…
riera de Magarola
Riera
Afluent per la dreta del Llobregat que neix al coll del Bruc (627 m).
Drena els termes del Bruc i de Pierola Anoia, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera Baix Llobregat i desemboca aigua avall del Rebato Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal
Emili Pascual i Amigó
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Era hisendat del Bruc, casat amb una cosina de Josep Torras i Bages Publicà, entre el 1890 i el 1898, nombrosos poemes i algunes narracions a La Renaixença , collaborà a la revista humorística d’ideari catòlic “La Barretina” 1900-02 i en setmanaris comarcals vinculats al catalanisme conservador “La Costa de Llevant”, 1894-1922, i “El Pirineu Català”,1911-15, entre d’altres Publicà el recull de poemes Bruquetanes 1908, el de proses i versos en memòria del seu fill, Daniel 1919, el monòleg humorístic Buscant xicota 1901, i el quadre històric El trabucaire bruquetà 1911 Bibliografia…
Salvador Pons i Torres
Historiografia
Cristianisme
Religiós augustinià i historiador.
Professà al convent d’augustinians de Valladolid 1878 i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics És autor de més de deu obres historicopolèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos
Evarist Vallès i Rovira
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Anà a establir-se de petit a Figueres Estudià dret a Barcelona Començà a dedicar-se a la pintura el 1946 Residí un quant temps a París, i exposà a Figueres el 1948 La seva primera pintura és surrealista, influïda per Dalí, de composició lineal i descriptiva Evolucionà cap a una pintura més intellectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins el 1956, que assolí un cubisme geometritzant, on el color agafa la preponderància fins a ésser exultant De nou a París, palesà en la seva obra la influència de Picasso, fins que abandonà la figuració per conrear una abstracció que sovint fa…
marquesat de Vilallonga
Història
Títol concedit el 1710 pel rei arxiduc Carles III a Pau Ignasi de Dalmases i Ros, senyor de Vilallonga del Camp.
El 1916 fou rehabilitat per la seva neta cinquena Carme de Dalmases i d’Olivart, baronessa de Pierola Ha passat als Fontcuberta
Bertran de Castellet
Història
Magnat, fill del castlà de Siurana, Bertran de Castellet.
Actuà en 1173-90 al costat d’Alfons I de Catalunya-Aragó El 1187 Berenguer de Guàrdia li féu cessió del castell de Pierola, confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina
anoiapitec
Paleontologia
Gènere de primats homínids driopitecins del Miocè mitjà de Catalunya.
Es caracteritza per presentar una important reducció del prognatisme facial, i es distingeix principalment d’altres hominoides d’Euràsia per una cresta sagital A l’abocador de Can Mata, a prop dels Hostalets de Pierola Anoia, foren trobades restes del crani i la mandíbula d’aquest primat
Josep Rigol i Fornaguera
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor.
Rebesnet de Miquel Rigol Pierola, Anoia 1778 — Piera, Anoia d 1823, un dels herois de la batalla del Bruc Titulat a l’escola de San Fernando de Madrid Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les colleccions museístiques terrassenques El 1936, amb risc de la vida, evità la crema de les esglésies romàniques de Sant Pere de Terrassa
Ignasi Garcia i Barba
ARXIU I. Garcia
Literatura catalana
Dramaturg i guionista.
És llicenciat en història de l’art 1987 per la Universitat de Barcelona i en art dramàtic 1988 per l’Institut del Teatre S’han representat les seves obres teatrals Marina 1994, Preludi en dos temps 1996, A trenc d’alba 1997, A l’altre extrem de l’oceà 1997, Tinc feina 1998, Imagine 2004, La orilla perra del mundo 2005, Reconstrucció dels fets 2008, L’ombra òrfena 2009, La finestra 2013, Amanecer en Orán 2016, finalista del premi Teatro Breve 1994 i La última salida de Sancho Panza 2017, sota la seva direcció o d’altres Ha publicat també les obres teatrals Les nits de lluna plena 1995, A trenc…