Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona Fou trenta-cinc vegades campió de Catalunya cinc en 100 m lliure 1952, 1953, 1954, 1956, 1957, dues en 200 m lliure 1949, 1951, vuit en 400 m lliure 1949, 1950, 1951, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, tres en 100 m esquena 1950, 1951, 1952, tres en relleus 3 × 100 m estils 1948, 1949, 1951, quatre en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954, 1957, 1958 i deu vegades en relleus 4 × 200 m lliure 1947-50, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1961, i millorà trenta-tres rècords catalans en les proves d’estil lliure esmentades durant el període 1947-60 Es proclamà dotze vegades…

Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l’Anoia rieres de Tous i Miralles i del Gaià riera de Bellprat i barranc de Sant Magí Al seu cim s’aixeca el castell de Queralt

Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada…

Fill de refugiats catalans, passà tota la infantesa a Perpinyà, on treballà i visqué Professor de sociologia de l’art a l’Escola de les Belles Arts de Perpinyà, collaborà al diari L’Indépendant i publicà una biografia de Jordi Barre 1985 És coautor del llibre Vous avez la mémoire courte 1981 També cal destacar un recull poètic, Sense recança de l’escalp 1987 i una sèrie de fascicles Atac del virus 1991, Ramellet vivesià 1992, Sasha Stone el fotògraf sense rostre 1992, Paisatge interior d’un tictic saltamarges 1994, La Guiguita 1995, La llet no m’emborratxa 2001 i L’extraordinari 2005 Fou…

Esmentat al segle X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí Al segle XIII passà als Pinós