Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic  Revista de l’Alguer  1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp  Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic  1990,  Toponomastica algherese, II  1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas”  1992,  Els noms de les herbes del camp de l’Alguer  1993 i  Le piante espontanee ad Alghero  2001 Publicà també llibres…

Es formà a l’estudi de Vázquez Díaz 1948-53 El 1957 participà en la fundació del grup El Paso Passà una etapa informalista, de gestació Des del 1963 treballà dins el nou realisme, amb imatgeria procedent dels mitjans de comunicació Les obres d’aquesta etapa acusen una forta intenció crítica Destaquen les imatges de cossos torturats dibuixades amb jocs de llums i ombres A partir del 1975 retorna a una abstracció geometritzant en la qual el color esdevé un element important Obtingué el gran premi de la Biennal de São Paulo 1971 i el “Premio Nacional de Artes Plásticas” 1982

El 1918 participà en l’exposició d’art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una “foto acolorida” El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista “Lux”, òrgan de la Unión Fotográfica de Barcelona, fundada el mateix any

El seu sobrenom artístic prové d’un vers de Lorca Nascut al poble del costat del poeta granadí, la seva admiració per l’escriptor ha marcat una bona part de la seva trajectòria Després de La garra y el Ángel 1997, Amargo 1999 i Poeta en Nueva York 2002, espectacle dedicat a Lorca, rebé el reconeixement amb nombrosos premis, com el Max d’arts escèniques del 2002, guardó que li ha estat atorgat quatre vegades Aquest espectacle barreja dansa flamenca amb dansa contemporània, flamenc amb blues , creació escènica i treballs videogràfics d’estètica expressionista la codirecció musical anà a càrrec…

Des del 1631 ensenyà humanitats, filosofia i teologia a Manila Filipines Publicà Excelencias y oficios de piedad del Arcángel San Rafael Madrid, 1659

Beneficiat de Pedralbes, és anomenat de vegades Rafael Gregori És autor de les pintures del Missal de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, d’un gran valor artístic —especialment la composició del Judici Final i de les caplletres historiades—, donat pel bisbe Joan Armengol 1403 Decorà també el Missal dels Consellers, per a la capella de la casa de la ciutat 1410, perdut

Des del 1952 estudià al Conservatori de Còrdova, on el seu pare era professor L’any 1964 es titulà en el de Madrid, després d’haver estat premiat al Concurs Internacional de Piano de Jaén La trobada amb Alexis Weissenberg a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i el primer premi aconseguit a la Gran Bretanya en el Concurs Internacional de Piano de Leeds, el 1966, marcaren decisivament la seva carrera A més, tingué el suport de Carlo Maria Giulini, que l’ajudà en la seva projecció internacional Rafael Orozco ha estat considerat un dels grans pianistes espanyols de la darreria del…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i receptor de mestre racional de la Cort a Barcelona, fou ambaixador de Barcelona davant Felip IV 1626 i ocupà el càrrec de conseller segon de Barcelona 1628 Publicà una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot resumida 1616, i en el pròleg afirmà que els historiadors escrivien en castellà per la pressió dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del ejército y armada de Francia en Cataluña en 1285 y de la valerosa resistencia que los catalanes con su rey Don Pedro hicieron 1793, amb clares intencions…

Estudià a la seva ciutat natal amb Andrés Requena i Oguís Negrette Tocà la trompeta i la flauta en diverses bandes militars i, més endavant, fou director assistent de la banda militar de Santiago de los Caballeros, a la República Dominicana El 1923 ingressà a la Banda Municipal de Santo Domingo com a tubista i a partir del 1932 fou contrabaixista de l’orquestra de la Sociedad de conciertos de Santo Domingo, càrrec que ocupà fins el 1941 Músic inscrit en el nacionalisme, entre les seves composicions cal destacar obres per a orquestra, com ara la Sinfonía en do menor , la Suite folklórica o la…

Prior d’Espira de Conflent, és autor de dos petits tractats de pietat popular, Novena en veneració del gloriós sant Antoni de Pàdua Perpinyà 1774 i Novena del gloriós patriarca sant Josep Perpinyà 1778