Resultats de la cerca

Cofundador del Club Natació Tàrraco 1963, impulsà i promocionà les diferents piscines construïdes per l’entitat Rebé la medalla al mèrit esportiu 1988 de la Federació Catalana de Natació i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

S’inicià en el Trialsport a dotze anys Fou campió d’Espanya i de Catalunya juvenil individual i per equips 2009, 2010, i el 2010 es proclamà campió d’Europa júnior En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya 2012, 2013, 2014, 2016, el d'Espanya 2015 i el Campionat del Món 2015, competició en la qual també fou subcampió 2013, i, a més, es proclamà campió del món per equips 2012, 2013

Membre del Club Natació Olot, en fou president 1960-66, període en què construí la seva primera piscina, descoberta, inaugurada el 1962, i la segona, coberta, inaugurada el 1966 Fou nomenat membre del consell assessor del club 1973 i declarat soci de mèrit 1987 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Assolí una medalla de bronze en els Campionats del Món 1989 i una de plata en els d’Europa 1990, i participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville 1992 Fou demostrador d’esquí alpí a l’Escola Espanyola d’Esquí i dirigí l’escola d’esquí Boí-Taüll i, entre el 2000 i el 2016, l’estació d’esquí Vallnord, a Andorra

Es formà al Club Billar Barcelona als anys quaranta del segle XX Fou en diverses ocasions campió del món i disset cops campió d’Espanya en diferents modalitats A més, aconseguí una marca aleshores única en la història mundial fer cinc-centes caramboles d’una sola tacada en un Campionat del Món de carambola lliure 1951 Fou president de la Federació Espanyola de Billar 1979-83 i director de la Biennal de l’Esport També presidí, a la dècada de 1980, la Federació Catalana d’Hoquei

Jugà amb el CN Catalunya i el 1953 fou entrenador de waterpolo del CN Atlètic, amb el qual ascendí a primera divisió Renuncià al càrrec el 1959, dos mesos abans que l’equip es proclamés subcampió d’Espanya Fou cofundador 1961 i president 1964-73 del Collegi Català d’Entrenadors També fou membre del collegi estatal 1965-78 La federació espanyola li concedí la medalla de bronze 1966 i la d’argent 1973 de Serveis Distingits

Enginyer industrial, fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’interessà pel massís del Garraf i el riu subterrani que surt per la cova de la Falconera Fundà Mines i Aigües de Begues SA i es dedicà a inspeccionar tot el massís del Garraf 1923-28 Explorà una quarantena de cavitats, la majoria inèdites, i fins l’any 1950 ostentà el rècord de profunditat estatal aconseguit a l’avenc de la Ferla Feu expedicions a França, Bèlgica, Itàlia i els EUA, entre d’altres Publicà diversos treballs, que reuní amb el títol genèric Sota el Massís del Garraf

Llicenciat i doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona Des del 1967 és professor a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Collaborà a l’ Atles lingüístic del domini català i l’ Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares Membre numerari de l’ Institut d’Estudis Catalans , del qual n’ha ocupat els càrrecs de tresorer 1987-92 i secretari general 1992-98 des del 1999 n’és el director de les Oficines Lexicogràfiques Desenvolupa a través d’aquesta institució la major part de la seva…

L’església parroquial Sant Rafael, creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la venda de Forca És una de les tres parròquies interiors de l’illa