Joaquim Rafel i Fontanals

(Barcelona, 13 d'octubre de 1943)

Joaquim Rafel i Fontanals

© Fototeca.cat

Lingüista.

Llicenciat i doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Des del 1967 és professor a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Col·laborà a l’Atles lingüístic del domini català i l’Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares. Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual n’ha ocupat els càrrecs de tresorer (1987-92) i secretari general (1992-98); des del 1999 n’és el director de les Oficines Lexicogràfiques. Desenvolupa a través d’aquesta institució la major part de la seva tasca acadèmica al capdavant de diversos projectes. 

Entre les seves publicacions, preferentment sobre temes de fonologia i dialectologia, cal remarcar: La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional. Estudio fonológico (1973), la seva tesi doctoral, Gramàtica catalana. Curs elemental per a infants (1969), La u catalana d’origen consonàntic (1971), Fonologia diacrònica catalana: aspectes metodològics (1976), Introducción a la lengua y a la literatura catalana (1977, en col·laboració amb A. Terry), Escissió i coalescència fonemàtiques: precisions teòriques (1977), Dades sobre la freqüència de les unitats fonològiques del català (1981), Sobre el benasquès (1980), i l’edició crítica de les Converses filològiques (1983-84) de Pompeu Fabra. El 1990 publicà el Diccionari invers de la llengua catalana amb informació morfològica, en col·laboració amb Joan Mascaró, i nombrosos articles sobre qüestions lexicogràfiques.

És el director del projecte del Diccionari del català contemporani de l’Institut d’Estudis Catalans, per al qual es constituí el Corpus textual informatitzat de la llengua catalana, presentat el 1998; també dirigí les tasques d’elaboració del Diccionari de freqüències (1996-98), en tres volums, obra realitzada a partir del mateix corpus. És el responsable de l’edició dels Documents normatius 1962-1996: amb les novetats del diccionari (1997), de l’Institut d’Estudis Catalans, i del volum Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional (1999). L’any 2019 rebé la Creu de Sant Jordi.