Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Madīnat Habu
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci (excavat a partir del 1920) situat a la zona de Tebes, a la riba occidental del Nil.
Conté, principalment, el temple funerari de Ramsès III, un dels més importants en el seu gènere, que tresoreja texts d’una gran riquesa epigràfica sobre les campanyes del faraó contra els libis i els pobles de la mar El temple manifesta algunes particularitats arquitectòniques, com és ara la fortalesa de tipus sirià que constitueix la porta sud-oriental del mur de tova que clou el jaciment Comprèn, a més, dos pilons i dos patis de grans dimensions, embellits amb columnes, i diverses sales hipòstiles i cambres o capelles Adossat al temple hi ha les restes del palau de Ramsès…
papir Abbott
British Museum
Història
Papir egipci adquirit el 1854 per l’anglès H. Abbott i conservat al British Museum.
En molt bon estat, mesura 2,18 m de longitud Escrit en hieràtic, el text del verso és del regnat de Ramsès XI, i el del recto de l’any 16 1125 aC del de Ramsès IX Aquest darrer forma part, junt amb altres quatre papirs, d’un dels dos expedients més complets que existeixen sobre els robatoris de tombes a Egipte Conté l’acta del processament d’una sèrie de lladres i de la inspecció d’una part de la necròpoli tebana El document té importància cronològica, política decadència del poder reial al final del període ramèssida, socioeconòmica estat insatisfactori del país tant pel que fa…
pobles de la mar
Història
Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins al començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.
Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III…
Muwatalliš
Història
Rei hitita (1315-1285 aC).
Fill de Muršiliš II Lliurà la indecisa i important batalla de Kadeš 1285 aC contra Ramsès II pel control de Síria-Palestina
espeu
Arqueologia
Santuari subterrani de l’antic Egipte.
Excavats en la roca, els espeus tenien les façanes, de grans dimensions, adornades amb estàtues colossals dels faraons Els més importants són els de l’època de Sethi I i Ramsès II
Merenptah
Història
Faraó de la XIX dinastia.
Fill de Ramsès II, governà del 1233 al 1223 aC Combaté a Síria i a Líbia contra els pobles de la mar i obtingué damunt d’ells una gran victòria També lluità contra Israel i la Núbia
Faras
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de Núbia, actual Bahr al-Gazāl.
Una expedició arqueològica polonesa, enviada per la UNESCO durant la campanya de salvament dels monuments de Núbia 1961-66, hi descobrí restes de temples construïts per Tutmès III i Ramsès II i d’alguns hipogeus i mastabes, i una església copta, decorada amb pintures d’influència bizantina
Luxor
© JoMV
Temple egipci d’època faraònica, construït durant la dinastia XVIII, situat al poble modern del mateix nom, a la vora oriental del Nil.
Obra cabdal de l’arquitectura del Regne Nou, la seva construcció és deguda a Amenofis III i a Ramsès II, que n'amplià la part davantera Originalment era unit a Karnak per una via d’esfinxs, alguna de les quals encara es conserva Hom hi celebrava la festa de l’Opet, en el decurs de la qual hi eren traslladades pel Nil, des de Karnak, les estàtues de la tríada tebana Amon, Mut i Khonsú La part del temple construïda per Ramsès II comprèn un obelisc de 25 m l’altre s’aixeca a la Place de la Concorde, a París, un gran piló o porta monumental 65 m de llarg decorat amb…
Kadeš
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat de Síria, a tocar de l’Orontes, al límit de la plana situada entre el Líban i l’Antilíban, corresponent a l’actual Tall al-Nabī Mind, excavada en 1920-21.
La seva situació geogràfica li permeté de tenir un paper important en el context polític sirià Al s XV aC lluità contra l’expansionisme egipcià Aliada després amb Egipte, s’enfrontà a Mitanni, i posteriorment ho féu als hittites Atacada, al s XIII aC, sembla que per Ramsès III, desaparegué del mapa històric
Avaris
Ciutat antiga
Ciutat de l’Egipte faraònic situada, sembla, a la porció NE del delta.
Els hikses l’elegiren com a capital i hi romangueren uns cent cinquanta anys, fins que fou presa per Amosis ~1567 aC A partir d’aleshores, Avaris desapareix de les fonts, si no és que calgui identificar-la, segons alguns, amb Tanis moderna Ṣān al-Ḥaǧar o amb Qantir-Hattana, que, segons altres, seria també la residència ramèssida de Pi-Ramsès