Resultats de la cerca

De família d’immigrants libanesos, als sis anys retornà a Beirut, on fou educat en un ambient poliglot i cosmopolita Graduat en enginyeria per l’École Polytechnique 1974 i l’École des Mines 1978 de París, inicià la trajectòria professional a Michelin El 1983 retornà al Brasil per fer-se càrrec de la secció sud-americana de la multinacional, i el 1988 passà a la dels Estats Units, de la qual el 1990 aconseguí la presidència El 1996 passà a Renault , que sotmeté a una profunda reestructuració prioritzant la dràstica reducció de costos i situà com a empresa capdavantera de vendes de la…

El britànic Wayne Griffiths, exvicepresident de Volkswagen, succeeix Luca de Meo a la presidència de Seat De Meo, que presidia Seat des del 2015, és director del grup Renault des del juliol

El dispositiu és capaç d’absorbir una part força important de l’energia del xoc tot deformant-se El DPED fou dissenyat per Renault el 1977 i inclòs en la nova gamma de camions Premium

Suburbi industrial al sud-oest de París Anomenat Boulogne-sur-Seine fins el 1925, és una àrea residencial Boulogne i industrial Billancourt, on hi ha installades fàbriques d’automòbils Renault i altres indústries aeronàutiques, químiques i farmacèutiques

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

Debutà en la màxima categoria de l’automobilisme el 2000 en l’escuderia Williams Després també corregué en els equips Benetton, Renault, BAR i Honda abans de guanyar el títol mundial el 2009 amb Brawn GP Aquella temporada s’imposà en el Gran Premi d’Espanya al circuit de Montmeló

Conegut amb el nom de Quico Fou campió de Catalunya de Rallis 1958 Quedà segon del I Ralli Primavera del Club 4 CV i guanyà, com a copilot de Juan Fernández, el IV Ralli dels Pirineus de la PMB 1959 Fou segon en la 3a Copa Renault 8 TS 1971 i primer enel I Campionat d’Espanya de velocitaten circuit 1974

Pertany al grup Alesport, fundat el 1976 per Jaume Alguersuari Centra la seva activitat en els esports de motor, el ciclisme i l’atletisme Participa en l’organització del Trial i l’Enduro Indoor Internacional de Barcelona, l’Indoor Enduro World Cup, les World Series by Renault, la Volta Ciclista a Catalunya i la Marató de Barcelona, entre altres esdeveniments

L’any 1917 hom la constituí societat anònima i posteriorment creà filials al Marroc, a Algèria i al Senegal des del 1967 restà estretament vinculada a l’empresa Citroën Berliet, que en els seus inicis fabricava automòbils i camions, des del 1939 es dedicà exclusivament a la fabricació de camions El 1975 fou integrada a la Renault i el 1980 desaparegué la marca

Especialista en proves de circuit, participà en quasi totes les curses que es feren al circuit de Montjuïc durant la dècada de 1950 i 1960, al volant de cotxes tan diversos com Jaguar, Austin Healey, SEAT o Renault També corregué rallis com a pilot i com a copilot, al costat de Víctor Sagi al Ralli de Montecarlo 1961, on participaren amb un BMW