Resultats de la cerca

Entusiasta de Rafael i contrari a les tendències modernes La seva obra, de temàtica mitològica o cristiana, assolí un gran èxit, sobretot als EUA

Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid

Treballà en geometria de molt jove i ideà el 1730 un termòmetre d’alcohol graduat segons una escala ideada per ell, que anava de 0° a 80° Estudià els metalls i els aliatges de ferro hom el considera l’iniciador de la metallografia El 1740 donà a conèixer l’anomenada porcellana de Réaumur També és important la seva obra en el camp de les ciències naturals estudià els insectes, els crustacis, els peixos, etc, com també la digestió, la incubació artificial, el suc gàstric dels ocells, etc Fou contrari a la teoria de la generació espontània Cal destacar, entre altres obres, L’Art de convertir le…

Assidu a l' RHôtel de ambouillet , féu amistat amb els contertulians més significatius i arribà a ésser confident de la marquesa de Rambouillet Les seves Historiettes 1835 reflecteixen aquest ambient mundà, que, juntament amb l’ambient teatral, fou objecte de la seva observació i reflexió Escriví també una tragèdia, Oedipe , que restà inèdita

Es formà com a cuiner i pastisser amb Didier Stéphan, els anys 1987-90 El 1991 anà a París, on fou deixeble d’alguns dels principals xefs francesos El 1996 s’incorporà al restaurant Frédy Girardet, a Crissier, prop de Lausana, que el mateix any, en canviar de propietari, canvià el nom pel de Restaurant de Hôtel de Ville El 1999 n’esdevingué cuiner en cap, i el 2012 propietari, juntament amb la seva dona Des del 1998 el restaurant obtingué cada any tres estrelles Michelin Considerat per diverses publicacions i societats gastronòmiques un dels millors cuiners del món, l’any 2015 el govern…

Diputat per París a la Convenció, fou un dels organitzadors del Terror 1793 Després s’oposà a Maximilien Robespierre i participà en la reacció del 9 Termidor

Participà en la revolució del 1848 fou membre del comitè de la rue Poitiers i ministre de l’interior 1850 i d’afers estrangers 1851 Representà, dins el marc de la revolució, l’ala burgesa i conservadora, oposada als intents socialistes de Louis-Auguste Blanqui i de Louis Blanc es distingí per la seva defensa aferrissada de la llei restrictiva del sufragi universal Participà en el cop d’estat que portà Napoleó III al poder 1851, i es convertí en president del consell d’estat del nou règim 1852-63 més tard fou ministre encarregat de justícia i cultes 1863-69

Fill d’un ministre del govern de Pierre Mendès-France, estudià a l’Escola Superior de Comerç de París Treballà com a publicista i esdevingué secretari general de la joventut de la UDF President del Consell Regional de Poitou-Charentes 1988-98, diputat europeu 1989-95 i secretari general de la UDF 1995-96, fou ministre de la petita i mitjana empresa del govern d’Alain Juppé 1995-97 Senador des del 1997, després de la dimissió de Lionel Jospin a l’abril del 2002, Chirac el designà primer ministre, càrrec ratificat en les legislatives del juny La seva reforma de les pensions provocà grans…

Posteriorment fou superintendent del jardí de la Malmaison, i a la caiguda de Napoleó emigrà a l’Amèrica del Sud

La capital és La Rochelle