Resultats de la cerca

De família polonesa, estudià a l’Escola de Belles Arts de París Collaborà a la revista Hara-kiri i el 1960 fou un dels fundadors, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, del moviment teatral i literari Pànic A més de llibres de dibuixos, publicà relats i novelles, entre les quals hi ha Le Locataire , que fou adaptada al cinema per Roman Polanski En el cinema, fou responsable de les pellícules d’animació La planète sauvage RLaloux, 1968-73 i Marquis HXhonneux, 1989 El 1981 fou guardonat amb el gran premi Nacional d’arts gràfiques

Treballà com a periodista a Istanbul abans d’estudiar direcció teatral a l’escola Otto-Falckenberg de Munic És un dels autors de teatre alemanys més representats del seu temps, amb una particular escriptura en què les formes dramàtiques clàssiques es veuen desbordades per altres formes de narració, i ha tingut una forta influència en l’escriptura de moltes obres d’inici del s XXI Algunes de les seves obres més destacades són Die arabische Nacht ‘La nit àrab’, 2001, Push-up 1-3 2001, Die Frau von früher ‘La dona d’abans’, 2004, Besuch bei dem Vater ‘Visita a casa del pare’, 2007, i Der goldene…

La seva formació acadèmica es desenvolupà a cavall de França i la Gran Bretanya, passant de rebre classes del Liceu Francès al Carnal College i, finalment, a la Universitat de Manchester Després d’un període en què treballà en el món de l’escena, accedí a la direcció del National Theatre i de l’Old Vic Theatre de Londres Treballà per a la televisió britànica, per posteriorment donar el salt a la direcció de llargmetratges The Killing Fields 1984, The Mission 1986, Shadow Makers 1988, City of Joy 1991, The Scarlet Letter 1995 i Vatel 2000 són alguns dels seus crèdits cinematogràfics més…

Fou professor de la Universitat de Dijon 1946-66, director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études i professor de la Universitat de París I 1971-80 Especialitzat en l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura de la Grècia antiga, dirigí, entre altres, les excavacions a la ciutat de Thásos Entre les seves publicacions cal destacar Recherches sur l’agora grecque 1951, Urbanisme dans la Grèce antique 1956, Manuel d’Architecture grecque I, Matériaux et techniques 1965 i L’art grec 1994

Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la significació sentit o…

Fou alumne d’André Navarra violoncel, Jean Hubeau i Joseph Calvet música de cambra al Conservatori de París, on obtingué els diplomes corresponents els anys 1965 i 1966 El 1968 fundà, amb el violinista Jean-Pierre Wallez, l’Ensemble Instrumental de França Formà part de l’orquestra de l’Òpera de París des del 1969 i, posteriorment, de l’Orquestra Nacional de França, de la qual fou violoncel solista 1978-87 Des del 1988 és professor de violoncel del Conservatori de París Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra, membre del Quartet Via Nova 1971-78 i del Nou Trio Pasquier Jean-Pierre…

Cec des dels dos anys, quan en tenia nou inicià els estudis de trompeta, abans de passar al clarinet i al saxo Debutà en grups de ball i de rhythm-and-blues , i durant aquesta primera època començà a experimentar tocant dos saxos simultàniament Al cap de poc adoptà dos saxos suplementaris, un manzello i un strich , derivacions dels saxos soprano i alt respectivament, que, en alguns passatges, tocava a la vegada que el tenor El 1960 començà a gravar a nom seu en destaca l’àlbum We Free Kings 1961 També actuà en els grups de Charlie Mingus i Roy Haynes Després, quasi sempre actuà amb els seus…

Treballà al Club Alpí Núria Masella Cerdanya 1977-79 Dirigí l’equip espanyol d’esquí alpí 1970-80 i s’encarregà de l’entrenament de Conxita Puig, la primera esquiadora olímpica de l’Estat, als Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972

Vida La seva fulgurant carrera musical començà gràcies a la bellíssima veu que tenia No hi ha cap document que acrediti la seva formació com a nen cantor en algun centre de la seva ciutat natal, però és possible la seva presència com a tal a Sant Nicolau de Mons La llegenda diu que de molt petit fou segrestat per aquesta raó, però no hi ha cap dada que ho confirmi La primera dada biogràfica certa diu que a dotze anys entrà com a nen cantor al servei de Ferrante Gonzaga quan aquest, de retorn a Itàlia després de les campanyes militars al costat de Carles V, passà pels Països Baixos l’any 1544…

Catedràtic d’història moderna de la Sorbona 1955-77, fundador i director 1958-77 de l’Institut de Recherche sur la Civilisation de l’Europe Moderne, president del Comité Français des Sciencies Historiques 1970-75 i, d’ençà del 1977, membre de l’Institut de France, s’especialitzà en l’Antic Règim francès És autor, d’entre altres, de Le XVIIIe siècle l’Époque des Lumières 1953, Les XVIe et XVIIe siècles 1954, L’assassinat d’Henri IV Le problème du tyranicide et l’affermissement de la monarchie absolue 1964, Fureurs paysannes 1967, La plume, la faucille et le marteau 1970, Paris, capitale au…