Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Santa Maria de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, després de treure-li un cos afegit, amb el campanar que mostra a la base lesenes angulars que indiquen una primitiva decoració de tipus llombard ECSA-E Pablo L’església parroquial de Santa Maria, avui sense culte, és situada a la part alta de la població de Rubinat, al sud-oest dels Hostalets de Cervera Mapa 34-15 390 Situació 31TCG602096 S’hi arriba per la carretera L-203, que surt de la N-II, entre la Panadella i el trencall de Sant Pere dels Arquells JAA Història El lloc de Rubinat és documentat des del 1059, any en què el termine de Rabinad apareix…
Sant Salvador de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Es tracta d’una església l’emplaçament exacte de la qual encara avui és objecte de discussió Juntamentamb Santa Maria de Rubinat apareix subjecta a Sant Pere dels Arquells en l’acta de consagració de Santa Maria de l’Estany del 1133, on consta clarament que es trobava dins el castell de Rubinat Alguns autors han defensat que en realitat aquesta església de Sant Salvador correspon a Sant Salvador d’Arraona, afirmació que és força dubtosa N’hi ha d’altres encara que pensen que podria tractarse de Sant Salvador de Briançó
Sant Romà de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
A prop del naixement del torrent Salat, a la partida anomenada de Sant Romà, hi ha la capella refeta tardanament i ara en ruïnes de Sant Romà, documentada des del segle XIII, però que ara ja no conserva cap estructura romànica L’any 1304, en la fixació dels límits entre els castells de Llindars i Rubinat, hom anomena la coma de Sant Romà “del Coll de les Pertxes” Al costat de Sant Romà es localitzaren un grup de tombes de caixa que van desaparèixer en replanar-se les terres de conreu dels voltants
Miscel·lània Cerverina
Historiografia catalana
Revista editada pel Centre Comarcal de Cultura, creada el 1983 amb una periodicitat anual.
D’ençà el número 13 1999 porta el subtítol Història, economia i cultura de la Segarra És una revista pluricientífica que tracta de divulgar i reunir els estudis elaborats sobre la comarca de la Segarra, sigui en temes d’història, geografia, costums i tradicions o d’altres Hi collaboren principalment estudiosos i investigadors de les terres cerverines i de Lleida en general, entre els quals destaquen Josep M Llobet i Portella, Montserrat Garrabou, Antoni Bach i Riu, Ramon Miró i Baldrich, Dolors Montagut i Albert Turull i Rubinat El primer director de la revista fou Albert Llona…
Castell de Llindars (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquest castell, ara desaparegut, era situat al petit llogaret de Llindars, al sud del terme municipal Es tracta d’un castell molt vinculat al castell de Rubinat, del qual fou un annex, i a Sant Pere dels Arquells La primera notícia del castell de Llindars es remunta al 1086, any en què Guillem Bernat d’Òdena, la seva muller i els seus fills dotaren l’església de Sant Pere dels Arquells amb diversos béns, el més rellevant dels quals fou el castell de Llindars, amb la meitat del seu delme, que era situat al comtat de Manresa, dins el terme del castell de Rubinat Amb la…
Llindars
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat en un turó (701 m alt.), al sector meridional de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
L’església Sant Tomàs depèn de la parròquia de Rubinat
marquesat de Vallgornera
Història
Títol concedit el 1796 a Ramon de Vallgornera, òlim de Llunes i d’Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba.
En fou segon titular el seu nebot valencià Albert Felip de Baldric i de Veciana Passà als Rubinat i als Balle
Primer ex-libris modern
Primer ex-libris modern, dissenyat per l’artista Ramon Casals i Vernis i encarregat pel bibliòfil catalanista reusenc Pau Font de Rubinat
Començament de la publicació de "Lo Somatent"
S’inicia la publicació del diari catalanista "Lo Somatent", dirigit per Pau Font de Rubinat, a Reus, el primer imprès íntegrament en català fora de Barcelona
Tramontana
Setmanari
Setmanari bilingüe aparegut a Barcelona el 15 de febrer de 1913, d’orientació lliurepensadora, catalanista i progressiva, però independent dels partits.
N'era director Salvador Seguí i Rubinat, i hi collaboraren en la seva breu existència Víctor Foch, Anselmo Lorenzo, Emili Polo i Jaume Aiguader i Miró, entre d’altres