Aquest castell, ara desaparegut, era situat al petit llogaret de Llindars, al sud del terme municipal. Es tracta d’un castell molt vinculat al castell de Rubinat, del qual fou un annex, i a Sant Pere dels Arquells. La primera notícia del castell de Llindars es remunta al 1086, any en què Guillem Bernat d’Òdena, la seva muller i els seus fills dotaren l’església de Sant Pere dels Arquells amb diversos béns, el més rellevant dels quals fou el castell de Llindars, amb la meitat del seu delme, que era situat al comtat de Manresa, dins el terme del castell de Rubinat.
Amb la donació a la canònica de l’Estany de Sant Pere dels Arquells l’any 1100, el castell de Llindars es convertí en una de les possessions més importants del nou priorat. El 1133 consta que era dels Cervera, que el tenien pel priorat dels Arquells. També al segle XII apareix una família de castlans cognomenats Llindars, segurament vassalls dels Cervera. L’any 1300 el prepòsit dels Arquells, Berenguer de Vall, va aconseguir el domini total sobre el castell en comprar per 6 700 sous tots els drets senyorials que hi posseïen els Escuder, castlans del lloc. Aquesta circumstància va motivar un seguit de discrepàncies entre el priorat dels Arquells i el monestir de Poblet, senyor del veí castell de Rubinat, que s’acabaren gràcies a una sentència del 1304. En unir-se el 1592 l’església dels Arquells al monestir de Santa Maria de Montserrat, el terme passà a ésser dominat per l’esmentat cenobi, fins a l’extinció dels senyorius al segle XIX.