Resultats de la cerca

A Berlín fou deixeble de la soprano Lilli Lehmann i el 1913 debutà a la Deutsche Oper de la mateixa ciutat, on romangué durant deu anys El 1923 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York interpretant el Walther de Tannhäuser , i posteriorment hi estrenà les versions americanes de Jen°ufa L Janácek i Die ägyptische Helena R Strauss, entre d’altres Entre el 1926 i el 1930 interpretà diversos personatges wagnerians al Covent Garden de Londres Fins el 1937, any de la seva retirada, aparegué assíduament a l’Òpera Bavaresa i a l’Òpera de Viena, a més d’altres teatres operístics d’arreu…

Estudià a l’Acadèmia de Música, on fou deixeble de Franz Schreker, i a la Universitat de Viena A més, rebé classes particulars d’Arnold Schönberg 1919-21, que el 1924 es convertí en el seu cunyat El 1922 fundà el Kolish Quartet, formació que destacà particularment per la interpretació de música contemporània Estrenà algunes obres de Schönberg i de Béla Bartók Aquest quartet es dissolgué durant la guerra L’any 1944 Kolish es convertí en el primer violí del Quartet Pro Arte i fou també nomenat professor de la Universitat de Wisconsin, on impartí classes fins el 1967 Posseïa una tècnica…

Estudià musicologia a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig En aquest darrer centre fou deixeble d’A Sandberger, J Wolf i H Riemann i es doctorà el 1911 Fou corresponsal del "Hannoverscher Anzeiger" 1919-29 i professor del Conservatori de Hannover des del 1925 El 1930 obtingué un postdoctorat a la Universitat d’Erlangen, on fou cap del departament de musicologia Entre el 1935 i el 1944 impartí la docència al conservatori i a la Wirtschaftshochschule de Nuremberg i a partir del 1955 fou editor del "Händel-Ausgabe" S’especialitzà en música dels segles XVIII i XIX, centrat principalment en…

Estudià al Conservatori de Praga amb Jurek violoncel i posteriorment amb A Hába composició, 1925-26 Treballà a les ràdios de Praga, Brno i Ostrava, ciutat on fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica i dirigí l’Escola Superior de Música 1953-54 i el conservatori, que ell mateix fundà 1958-60 El seu estil presenta dos vessants força diferents la línia melòdica vinculada al folklore i una tendència a la superació de les formes en una exaltació de l’expressivitat Si bé inicialment la seva obra denota la influència de Hába en l’ús dels quarts de to, ja els anys trenta adoptà les fórmules…

Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Zuric i posteriorment els amplià a Viena i a París Actuà com a violinista solista en diversos països europeus, i després formà part integrant d’importants grups de cambra El 1956 fundà, amb Wolfgang Schneiderhan, el conjunt de corda Festival Strings Lucerne A banda del repertori clàssic i romàntic, afavorí les estrenes d’obres d’autors contemporanis com ara J Kubelík, B Martinů, K Penderecki, G Ligeti o I Xenakis Des del 1968 fins al 1980 dirigí el Festival de Lucerna

A Viena treballà a la Neue Freie Presse fins el 1907, any que es traslladà a Berlín Allí, el 1912, fundà el teatre Komödienhaus La seva producció literària és molt abundant i comprèn, entre d’altres, més de seixanta obres escèniques drames, llibrets per a òperes i operetes La més coneguda d’aquestes produccions teatrals és l’òpera Tiefland , adaptació de Terra Baixa , d’Àngel Guimerà Lothar partí d’una traducció italiana que, a instàncies del director de l’Òpera de Dresden Ernst von Schuch, modificà considerablement, i la música fou encomanada a Eugen d’Albert L’obra, estrenada el 1903 a…

Format musicalment a Viena, el 1923 entrà com a repetidor a l’Òpera de Dusseldorf, on debutà l’any següent com a director d’orquestra Entre el 1927 i el 1933 treballà a Karlsruhe com a assistent de Josef Krips El 1936, tot i les dificultats creades per l’arribada dels nazis al poder, assumí la direcció musical de l’Organització Cultural Jueva de Berlín, motiu pel qual fou internat al camp de concentració de Belsen 1943-45 Acabada la guerra marxà a Suècia, i posteriorment s’establí a Anglaterra arran del seu nomenament com a director musical de la Bournemouth Corporation 1947, càrrec des del…

Es formà musicalment al Conservatori de Frankfurt i, un cop acabats els estudis, començà a dirigir a les òperes de Friburg i Darmstadt, fins que el 1929 marxà a Praga, on treballà durant sis anys amb George Szell El 1935 fugí de la capital txeca davant la invasió alemanya i es traslladà a Suècia Cinc anys més tard s’establí als Estats Units, on, per mediació de Georges Szell, començà a dirigir a la Metropolitan Opera House de Nova York, institució de la qual fou conseller artístic entre el 1950 i el 1958 Sense trencar mai els seus lligams amb el Metropolitan, també actuà amb l’Orquestra…

Entre el 1919 i el 1923 fou assistent de B Walter i H Knappertsbusch a la Staatsoper de Munic En 1923-28 fou director a l’Òpera Estatal de Kaiserslautern, i en 1932-34, del Deutsches Theater de Brno Dirigí a Brunsvic 1934-36 i Graz 1937-40 i el 1937 fou convidat a dirigir a la Staatsoper de Viena, de la qual el 1940 fou nomenat director titular, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1952 actuà al Festival de Salzburg Alternà el gran repertori clàssic i romàntic alemany WA Mozart, R Wagner i les obres de compositors contemporanis com E d’Albert, H Pfitzner o R Strauss Enregistrà, entre d’…

Estudià a la Musikhochschule de Dresden, i debutà el 1935 a l’Òpera de Leipzig, on fou contractat com a repetidor Especialitzat en la direcció operística, el 1942 ingressà, també com a repetidor, en l’Òpera de Chemnitz, teatre del qual fou director musical en 1946-48 Després d’una breu estada a Weimar, del 1949 al 1952 dirigí a Dresden, abans de passar a la Staatsoper de Munic 1952-54 per a ocupar la plaça que G Solti deixà vacant El 1951 inaugurà la temporada operística a l’Òpera de Viena i inicià la seva projecció internacional El 1953 es presentà al Covent Garden de Londres amb Arabella i…