Resultats de la cerca

Estudià cant a Barcelona amb el mestre Blanch i posteriorment viatjà a Itàlia, on actuà ben aviat Especialitzat en un primer moment en papers còmics, poc després interpretà personatges dramàtics com el de Hunding La valquíria , que representà a Nàpols el 1926 Entre el 1930 i el 1932 actuà a la Scala de Milà i al principi dels anys trenta també freqüentà els teatres americans, especialment el Teatro Colón de Buenos Aires Amic de J Palet i d’A Pertile, sovint cantà al seu costat Durant el seu declivi actuà amb èxit en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, i el 1957 participà en un…

Format a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, fou el primer secretari d’Òmnium Cultural El 1962 fou nomenat administrador del Palau de la Música Catalana, càrrec que exercí durant divuit anys, i el 1969 fundà l’entitat Fòrum Musical , que també dirigí 1971-84, per a gestionar les activitats del Palau Aquest mateix any s’incorporà a la redacció del segell discogràfic Antologia Històrica de la Música Catalana Entre els anys 1976 i 1982 dirigí el Festival Internacional de Música a Barcelona, i fou membre de l’equip directiu de l’Association Européenne des Festivals…

Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol Indultat després del conveni de Bergara 1839, passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable

Començà estudis de cant amb el mestre Vidal i Nunell, el 1912 El 1915 debutà al Teatre del Bosc de Barcelona, amb La favorita , de Donizetti El mateix any cantà La Gioconda al Liceu barceloní Passà a Itàlia ~1917, on cantà amb èxit a Bolonya, Gènova i Roma Actuà més tard a Buenos Aires, a São Paulo i tornà a Itàlia, on debutà al Teatro alla Scala de Milà el 1929 amb La forza del destino Després de la guerra civil de 1936-39 actuà novament a Barcelona

Adscrit des del 1881 al partit federal, fou durant molts anys el president del Centre Republicà d’Igualada i director del setmanari El Igualadino 1893, 1904, 1911 Regidor en 1904-07, impulsà la creació de l’escola racionalista de la vila

Hom hi preparava els àpats i tot el que calia per al sàbat, en què eren interdites totes les activitats domèstiques L’evangeli de Joan ho refereix a la Pasqua jueva i amb aquesta significació ha passat a la litúrgia cristiana per designar el divendres sant feria sexta in parasceve

Aquestes reunions poden ésser considerades com a producte d’una societat camperola, amb una forta tradició de paganisme i amb ferments de desesperació i frustració Probablement eren actes comunitaris en els quals eren aixecats temporalment els tabús sexuals i religiosos Foren famosos els de Zugarramurdi Navarra, al s XVII, que foren objecte de judicis per la inquisició de Logronyo, i els de Lapurdi, reprimits brutalment pel jutge de Burdeos Pierre de Lancre