Resultats de la cerca

Participà en diverses expedicions d’exploració i conquesta i fou lloctinent de Juan de Garay Fou tinent de governador d’Asunción 1592 i 1596 i de Santa Fe 1594 i el primer governador civil del Riu de la Plata 1597, 1601-09 i 1614-18 Afavorí els jesuïtes i l’establiment de reduccions i defensà els drets dels indis

Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència

Membre de diversos moviments clandestins de resistència contra el règim d' Anastasio Somoza , el 1967, essent membre de la direcció del Frente Sandinista de Liberación Nacional , fou detingut i romangué a la presó fins el 1974 Amb el triomf sandinista del 1979, fou nomenat membre de la junta de govern revolucionària, la qual coordinà 1981-84 Fou elegit president de l’estat l’any 1984 Les guerrilles, l’embargament econòmic dels EUA, la persecució  i la inflació galopant foren causa de la seva derrota en les eleccions del 1990 Tot i això, Ortega continuà al capdavant de l’FSLN i, després de dos…

Quart dels fills del cirurgià Rodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortinas El 1551 la família es traslladà a la cort, aleshores a Valladolid, en cerca de possibilitats econòmiques, però de fet contragué deutes i el pare fou empresonat, malgrat les seves protestes d' hidalguía , que finalment foren ateses Hom pot assegurar que Cervantes no cursà estudis universitaris —la seva presència a Salamanca com a estudiant és una pura hipòtesi—, però potser estudià en un collegi de jesuïtes, qui sap si a Valladolid Seguint un nou trasllat de la cort, la família Cervantes, el 1561, passà a viure a Madrid…

Secretari del cardenal Gaspar de Borja i de Velasco, restà amb ell a Roma i a Nàpols Fou ministre a Baviera, representant en el Congrés de Münster i conseller d’Índies a Madrid Com a historiador publicà la Corona gótica, castellana y austríaca 1648, de la qual només redactà la història dels gots Més importants són les Empresas políticas o Idea de un príncipe político-cristiano representada en cien empresas 1640, obra inclosa en el corrent renaixentista de l’emblemàtica, i que tracta de la formació del príncep cristià, tot rebatent les idees del Príncep de Maquiavel A la República literaria…

Tot i que, pel que sembla, els seus coneixements de tècnica musical eren migrats, en la seva obra són habituals l’esment i la descripció d’instruments i danses, i la inclusió de cançons Tant en les novelles pastorals - Galatea o Persiles , entre d’altres-, les comèdies i els entremeses , com en les Novelles exemplars i en El Quixot , els elements musicals són part de l’ambientació literària L’obra de Cervantes és una de les fonts principals d’informació sobre la música popular del seu temps per contra, les referències a la música culta hi són molt més esporàdiques D’altra banda, El Quixot ha…

El 1851 es graduà d’enginyer de camins, canals i ports i el 1870 d’arquitecte Fou enginyer titular de la província de Sòria i hi projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria Establí l’emplaçament de l’antiga Numància 1863 Exercí diversos càrrecs públics i el 1878 ingressà a l’Academia Española també fou membre de l’Academia de la Historia, de la de San Fernando, etc Publicà Teoría de los puentes colgantes 1854, La Geografía de España de Edrisi 1881, Estudio sobre la invasión de los árabes en España 1892, etc

Baró d’Albalat i de Segart Germà i gendre de Miquel de Saavedra i Jofré El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia 1823 per Ferran VII El 1832 fou president del consell de ministres participà en l’intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei

Era baró d’Albalat i de Segart, fill i hereu de Sebastián de Saavedra y Squarzafigo Com a coronel de milícies, reprimí un avalot a València, el 1800, motivat per l’establiment d’unes quintes Això el féu impopular El 1808, en produir-se l’alçament contra Napoleó, formà part de la Junta Suprema, però preferí d’allunyar-se i retirar- se a Bunyol La Junta l’obligà a tornar, però alguns revoltats, suposant la seva manca d’afecció a la revolta, l’assassinaren, malgrat els esforços del franciscà Joan Rico

Figura destacada de la Illustració a Galícia, ocupà diversos càrrecs oficials Escriví més de dues-centes memòries i informes sobre temes econòmics i històrics Fou un dels pocs conreadors de la poesia en gallec del s XVIII, i el seu sonet A Filida és la peça més important de la lírica gallega d’aquell període