Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
Ignasi Mora i Tarrazona
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en filosofia i ha exercit com a editor, professor de català i periodista És també dinamitzador cultural i fou guionista de l’espai gastronòmic de Canal 9 Menjar i viure La seva obra sovint és ambientada a la seva ciutat natal Ha publicat les novelles Finale 1990, premi dels Escriptors Valencians 1991, Les veus de la família 1992, Mela 1997, Maig 2006 i Ulisses II 2008, premi Mallorca 2007 les narracions Les veus de la ciutat 1999 i Germà fanal 2015, de temàtica infantil i juvenil, i el dietari Un corrent interminable 2000 Entre d’altres, també és també autor de l’obra teatral…
,
Josep Enric Gonga i Colomina
Literatura catalana
Novel·lista i actor.
Vida i obra Membre del grup Pluja Teatre, ha fet collaboracions periodístiques i és autor de narracions curtes i novelles, entre les quals destaquen El somni del mirall 1986, premi de novella Ciutat de Palma 1985 i Trinquet trincat 1999, premi de narrativa eròtica La Vall d’Albaida 1998 També ha escrit assaigs com La ciutat i els costums una aproximació a la vida quotidiana de la Gandia del XIX 2000 i Les Festes de la Safor 2001 Bibliografia Diversos autors 2006 Premis de la Crítica de l’AELC 2006 Barcelona, AELC
Benirredrà
Convent del Sagrat Cor de Jesús de Benirredrà, a la Safor
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia.
El terme, molt petit i gairebé envoltat pel de Gandia, és ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la séquia de Vernissa taronges, tomàquets i melons, que han substituït l’antic conreu de moreres, i arbres fruiters de secà La terra, molt repartida, és explotada pels propietaris La proximitat de Gandia ha condicionat una estructura ocupacional diversificada L’evolució demogràfica fou positiva fins el 1970, però la població ha minvat els darrers anys El poble 1584 h agl 2006, benirredrans 27 m alt fou una alqueria islàmica Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 65 famílies El…
Josep Camarena i Mahiques
Historiografia
Historiador.
Professor d’història i geografia a l’Institut Ausiàs March de Gandia des del 1950 fins a la jubilació Deixeble de Manuel Dualde i Serrano, centrà la seva recerca en la història medieval valenciana, especialment en el regnat de Ferran d’Antequera Entre les seves obres destaquen Tratado de paz entre Aragón i Génova en 1413 1953, Colección de documentos para la historia de Gandía y su comarca 1959 i Historia del distrito de Gandía 1965
Alfauir
la Safor El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida.
És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm moscatell,…
Enric Sòria i Parra
Literatura catalana
Escriptor.
És llicenciat en filologia catalana i en història Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , Papers , Caràcters , Reduccions , etc La seva prosa és hàbil, tensa, intelligent, amb un regust líric, a vegades de to polèmic Ha publicat els llibres de poesia Compàs d’espera premi Cavall Verd-Josep M Llompart 1993 i L’instant etern 1999, premis Carles Riba 1998 i Cavall Verd-Josep M Llompart 2000, d’assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor 1959-1990 , 1990, Incitacions 1997, premi Crítica dels Escriptors Valencians 1998 i L’espill de…
,
Almoines

Municipi
Municipi de la Safor, situat 2,5 km al sud de Gandia.
El terme és totalment pla, situat a la dreta del riu d’Alcoi, eix de la Safor El regadiu ocupa la totalitat del terme, i és regat a través de la séquia comuna de Gandia i de diversos pous té una comunitat local de regants anomenada de Sant Abdó i Sant Senén La propietat és molt repartida, bé que hi ha també jornalers Pràcticament el conreu únic és el taronger 180 ha hi ha magatzems de condicionalment de fruita i empreses exportadores L’activitat industrial és important indústria derivada de l’agricultura farinera, de la fusta mobles, persianes, de la construcció rajoles la més…
Vicent Todolí i Cervera
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis als Estats Units L’any 1986 fou nomenat cap d’exposicions de l’IVAM, a València, i responsable de la collecció i del programa d’exposicions Entre les exposicions que organitzà destaquen les de John Baldessari 1989, John Heartfield 1992, Antoni Muntadas 1993, Cildo Meireles 1994 o Francesc Torres 1996 El setembre del 1996 es convertí en director de la Fundação de Serralves de Porto, Portugal, on dugué a terme exposicions de James Lee Byars, Franz West i Gary Hill, i també n’organitzà la collecció És membre de…
Josep Camarena i Mahiques
Historiografia catalana
Medievalista, historiador local i mestre.
Vida i obra Ha centrat la seva recerca en la història política de la Corona d’Aragó, especialment en l’interregne i el regnat de Ferran d’Antequera Ha tingut també un paper extraordinari en la revitalització i dignificació de la història local, dotant-la d’un estatus científic i un rigor que no tenia Les seves aportacions a la història de la Safor, sobretot per al coneixement d’un període esplendorós en aquesta comarca –el ducat de Gandia i el comtat d’Oliva–, han estat fonamentals per a la recuperació de fonts arxivístiques fins aleshores negligides o fins i tot desconegudes…
Joan-Vicent Clar i Camarena
Literatura catalana
Poeta.
Fou un dels fundadors de la revista “Tac Carbònica”, apareguda l’any 1984 Amb el poemari Le sucrier velours 1984 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés-Premis Octubre Pòstumament han aparegut Amb tinta xinesa 1992 i Infinitud del paisatge 1993, que apleguen la resta de la seva producció, que l’autor havia sotmès a un procés de reelaboració constant