Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
s’Alqueria Blanca
Poble
Poble del municipi de Santanyí (Mallorca), situat al N del terme (curiablanquers).
És una població desnivellada que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant el puig de Consolació a mig camí entre Santanyí i Portopetre Al s XIV era una extensa possessió quan començà a cedir la pressió turca, a la fi del s XVI, començà a establir-se població pels camps d’aquesta zona d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes i al començament del s XVII ja havien començat a agrupar-se algunes cases El 1789 tenia 73 edificis i el 1805 fou acabat l’oratori, que esdevingué, el 1850, església…
es Llombards
Poble
Poble del municipi de Santanyí (Mallorca), situat a l’W de la vila, al camí de ses Salines.
Es formà a partir del s XVII per la parcellació d’una antiga alqueria El 1789 tenia 40 cases i un petit oratori Santa Maria, que es convertí en vicaria in capite el 1934 El 1955 s’hi inicià la construcció d’una nova església La cala Llombards es troba a la costa, a ponent del port de Santanyí, a la desembocadura del torrent de son Morlà
Llorenç Vidal i Vidal
Educació
Literatura
Poeta i pedagog.
Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz 1971, que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi Inspector d’ensenyament, amb alguna interrupció resideix des del 1963 a Andalusia, des d’on continuà els quaderns literaris Ponent , que inicià el 1956 a Palma El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau DENIP, que ha tingut un ressò internacional Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics relacionats amb la pau Orientaciones sobre la celebración del…
,
Rafael Josep Verger
Cristianisme
Eclesiàstic bisbe i missioner.
Entrà al convent de franciscans de Jesús de Palma, on professà el 1739 Es graduà en filosofia i teologia Refusà una càtedra de filosofia a la Universitat de Mallorca El 1749 se n'anà cap a Mèxic i arribà al collegi de missions de San Fernando a la ciutat de Mèxic, on ensenyà filosofia durant tres anys, fou discret durant sis anys i guardía sis anys més Fou, també, tres anys lector de teologia El 1768 retornà a Espanya per afers d’aquest collegi El 1770 tornà a Mèxic com a guia d’un grup de 40 frares i 4 germans llecs, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova…
Cala Figuera
Caseria
Caseria i centre turístic del municipi de Santanyí, a la costa oriental de Mallorca, en una cala que penetra uns 700 m, dividida en dos calons de fons fangós; la costa és escarpada.
Des de l’edat mitjana hi hagué un petit embarcador fou utilitzat per a la sortida de la pedra de Santanyí, i el 1569 hom hi construí la torre de defensa d’en Beu Al llarg del s XX assolí una certa importància com a port de pesca, i s’hi establí un nucli de pescadors el 1950 hi fou construïda una petita llotja darrerament, però, aquesta activitat és en decadència Parallelament esdevingué lloc d’estiueig ultra nombrosos xalets, el 1970 tenia 536 places hoteleres
Sebastià Busquets i Servera
Pintura
Arxivística i biblioteconomia
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer.
En la seva pintura, dedicada al paisatge, es mescla la influència d’alguns pintors mallorquins actuals Antoni Gelabert, Joan Antoni Fuster i Valiente i d’alguns d’estrangers, com Tito Cittadini i Archie Gittes Exposà per primera vegada a les Galeries Costa de Palma 1947, i posteriorment a Barcelona, Madrid i altres localitats mallorquines La seva obra fou guardonada en diverses ocasions Com a llibreter, l’any 1941 fundà Llibres Mallorca, que vengué el 1947 El 1949 adquirí a Palma les Galeries Danús en actiu fins els anys noranta, on conservava un bon arxiu biobibliogràfic de pintors…
Guillem Rosselló i Bordoy
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari de nombroses…
,
Campos
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la plana al·luvial situada entre les superfícies estructurals miocèniques de la marina de Llucmajor, a l’oest, i la de Santanyí, a l’est.
La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors es Palmer és important la producció de…
sa Marina
Sector costaner de migjorn de Mallorca comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n’Amer, exclosa la península d’Artà i exceptuant el salobrar de Campos.
Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària i inclinada a la mar des de la serra de Llevant ses Salines de Santanyí, Santanyí, Felanitx, Manacor, on rarament assoleix 4 km Hom ha considerat que cal excloure'n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia un document del 1348 hi situa, a més dels…
Guillem Soler Niell
Literatura catalana
Poeta i antòleg.
Fou director general de Cultura del govern balear 1986-88 Encetà la seva carrera amb el recull Gotes de camí , publicat l’any 1976 dins un volum d’edició privada que aplegava l’obra de quatre autors novells Lleonard Muntaner, Joan Perelló, Damià Pons i Guillem Soler L’any 1980 publicà la plaquette Ronda de tardor Del 1983 i del 1991, respectivament, daten els seus poemaris més madurs, Boulevards de tardor i Calaegos , aquest darrer amb un pròleg de Blai Bonet La poesia de Soler manifesta una riquesa de lèxic i d’imatges posada al servei d’una meditació profundament lírica i més…