Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Alberto Boscolo
Historiografia catalana
Medievalista sard.
Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…
Jordi Aleo
Historiografia
Historiador sard.
Autor de Sucesos generales de la Isla y Reyno de Sardeña manuscrit datat de 1677-84, que arriba fins al 1325, i d’una Historia cronológica y verdadera de todos los sucesos y cosas particulares sucedidas en la Isla y Reyno de Sardeña del año 1637 al año de 1672 també manuscrita
Pere Cavaro
Pintura
Pintor sard.
Estigué a Bacelona, a Nàpols i, versemblantment, a Roma És autor del retaule de l’església de Sant Joan Baptista a Vilamar 1517, del políptic de Sant Pere, fet en collaboració amb el seu fill Miquel Cavaro, del de l’església de Sant Jordi a Suelli 1533-35 i d’altres obres a Oristany, Esglésies, etc El seu tríptic de la Mare de Déu dels Consellers , de gran qualitat, a la casa de la vila de Càller, recorda la disposició de l’obra homònima de Lluís Dalmau i l’estil de Rafael
Francesco Cossiga
Política
Polític sard.
Es llicencià en dret el 1948 a la Universitat de Sàsser, on fou professor de dret constitucional del 1959 al 1974 Milità en la Democràcia Cristiana des del 1945, i en fou diputat des del 1958 Subsecretari de Defensa del 1966 al 1970, el 1976 fou nomenat ministre de l’Interior, però dimití després de l’assassinat d' Aldo Moro 1978 per les Brigate Rosse De l’agost del 1979 al setembre del 1980 fou primer ministre Durant el seu curt mandat, al qual posà fi la retirada dels socialistes de la coalició de Govern, reforçà la legislació antiterrorista, i mostrà un decidit suport a les Comunitats…
Francesco Loddo-Canepa
Historiografia
Historiador sard.
Doctor en dret Dirigí l’Archivio di Stato de Càller 1936-45 i collaborà a Archivio Storico Sardo , Studi Sardi , etc Fou catedràtic de paleografia 1936-57 i d’història a la Universitat de Càller Especialitzat en el darrer període català de Sardenya, ha publicat també obres generals, com La Sardegna 1931, La Sardegna attraverso i secoli 1952 i I sardi 1956
Francesc Massons i Nin
Cristianisme
Eclesiàstic sard.
Fill del mestre racional Antoni Massons i de Corella i nebot del primer comte de Montalbó Fou arquebisbe d’Arborea i autor de Leyes del obispado de Ales Càller 1696 i de Leyes sinodales del arzobispado de Arborea y obispado de Santa Justa Càller 1712
Mario Sironi
Pintura
Pintor sard.
Amic de Boccioni i Severini, participà en l’experiència futurista Derivà cap a un expressionisme amb temàtica social D’aquest moment és la sèrie de Paisatges urbans 1920, plens de visions suburbials amb un fort dramatisme El 1922 fou un dels membres fundadors del moviment del Novecento, grup semioficial que pretenia tornar a una síntesi dels valors arcaics, acadèmics i simbòlics més tradicionals El treball 1933
Jacint Arnal de Bolea
Literatura
Escriptor sard.
D’origen probablement aragonès, fou secretari del marquès de Villasor i el 1636 publicà a Càller El forastero , intent de novella barroca, resolta amb recursos gongoristes, que inclou poemes com Torneo i la faula mitològica Céfalo
Jeroni Araolla
Literatura
Poeta sard.
Canonge de Bosa, fou consultor del sant ofici a Roma Destacà per la seva poesia religiosa en llengua sarda Autor d’una vida rimada dels patrons de Sàsser 1582 i de composicions que reuní, amb d’altres de castellanes i italianes, a Rimas diversas espirituales 1597
literatura sarda
Literatura
Literatura conreada en llengua sarda.
Lligada a les diverses sorts polítiques que han subjectat Sardenya a diverses colonitzacions, és escassa Dels segles XI-XIV, de relativa independència política, resten nombrosos documents de caire jurídic, interessants des del punt de vista lingüístic, com els codaghes i la carta de logu Successivament hom escriví en català o en castellà, fins i tot després de passar a dependre del Piemont i fins el 1760 Al segle XVI Gerolamo Araolla escriví poesies i rimes de caràcter religiós de valor escàs fou, en canvi, important el seu intent de crear un sard illustre comparable a les…