Resultats de la cerca

Lateral, començà en el Gràcia Futbol Club 1923-26 Passà al Castelló 1926-28 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1928-31, amb el qual disputà 55 partits Es proclamà campió de la primera edició de Lliga 1929 i guanyà dos Campionats de Catalunya 1930, 1931 Posteriorment jugà de nou amb el Castelló 1931-32 i també amb el Gimnàstic de Tarragona 1932-33 i la Unió Esportiva de Sants 1933-34 Formà part de la selecció catalana

Fou campió d’Espanya de carretera 1952, 1953, 1954 i pista 1951, 1952, 1953, 1960 Competí com a professional 1956-62 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1956, com a independent, i del Critèrium de Sitges 1959, amb la Penya Solera També formà part dels equips Brillantina Verbena 1957, Ignis-Diniselli Italia 1958 i Club Ciclista Barcelonès 1962

Fou professional 1943-59, tant de carretera com de pista Fou campió de Catalunya de ciclocròs 1947 i subcampió d’Espanya de pista darrere moto 1950-53 Guanyà dues edicions de la Volta Catalunya 1948, 1957 Formà part dels equips Agrupació Montjuïc, Club Ciclista Barcelonès, Faema, Ignis i Cacaolat Un cop retirat ocupà diferents càrrecs dins de la federació espanyola 1961-95, com el de seleccionador i director tècnic Fou director de l’equip Superser 1975-76 Dirigí les proves de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Competí com a professional entre el 1919 i el 1926 Fou campió d’Espanya 1922, 1926

Talonador format al Rugby Club l’Hospitalet, club amb el qual debutà a la divisió d’honor El 2010 fitxà per l’equip de la Universitat de Vigo, en què es convertí en una de les referències El 2008 debutà amb la selecció espanyola absoluta

Estudià enginyeria química Tinent d’alcalde a l’Hospitalet de Llobregat 1979-91 i diputat al Parlament de Catalunya 1988-95, el 1993 fou elegit vicepresident d’ Iniciativa per Catalunya-Verds IC Diputat al Congrés el 1996 i reelegit el 2000, el 1998 s’integrà en el grup mixt del Congrés dels Diputats El 2000 fou nomenat president d’IC-Verds, en substitució de  Rafael Ribó i Massó , càrrec en el qual fou confirmat el 2004 i el 2008 El maig del 2002 fou elegit candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, i des d’aleshores impulsà un acord amb Esquerra Unida i Alternativa per formalitzar…

Continua en la mateixa família

Fill del pedagog Joan Benejam i Vives , estudià filosofia i lletres La seva curta vida no li permeté produir una obra extensa Publicà una sintetitzada Historia de Menorca 1897, molt interessant i correcta, basada sobretot en les obres dels historiadors precedents Aquesta síntesi, escrita per a donar a conèixer la història local, fou la primera història de l’illa publicada amb una finalitat pedagògica i amb l’afany d’arribar al major nombre possible de lectors La mort li impedí de culminar l’obra, els últims capítols de la qual els referents al període 1868-95 foren redactats pel seu pare…

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al Museu del Casal…