Resultats de la cerca

Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica, Galícia, Lleó, Castella i fins i tot Andalusia Al Nord, la primera…

L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals Savalls fou felicitat pel bisbe Caixal i pel pretendent Carles VII i feu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer

El brigadier Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a Alpens Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins El general Savalls fou recompensat marquesat d’Alpens

Durant la tercera guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya

Fou ajudant de camp dels generals Savalls i Castells i secretari del pretendent Carles VII És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat

Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre i dissolta a l’agost del 1875 quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí La presidí Rafael Tristany 1874-75, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls Publicà un Boletín Oficial del Principado de Cataluña El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans

Estudià a València i a Alcalá Successor de Cosme Damià Savalls en la càtedra de grec de la Universitat de València 1530-47, fou un dels renovadors de l’ensenyament, en contacte amb el cercle erasmista valencià de la duquessa de Calàbria, Mencía de Mendoza, a qui dedicà el compendi Graecarum institutionum 1545, i principalment amic de Joan Gelida Doctorat en medicina 1536, publicà Prima primi canonis Avicenae sectio 1547, interpretació directa del text original àrab d’Avicenna Fou elogiat per Joan Baptista Anyes

Fill d’anglesos Fou redactor del periòdic carlí La Convicción El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus 1872 Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l’exèrcit carlí de Tarragona El 1875 cooperà amb Savalls a Breda Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore Escriví biografies de militars carlins Arran d’un complot carlí, hagué d’exiliar-se a França 1900

L’any 1695 en foren publicats els primers plecs, per distribuir-los com a propaganda, i a la mort de l’autor 1703 la impressió era ja pràcticament acabada només calia afegir-hi el pròleg, uns apèndixs i els índexs Bloquejada l’edició per un superior de l’orde, no fou posada a la venda fins el 1747, quan hom ja anunciava una obra similar, Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno La Biblioteca valentina aparegué amb un complement d’Ignasi Savalls Inclou més de set-cents autors i és la primera aportació erudita del seu gènere als Països Catalans

Es donà a conèixer el 1531 amb l’edició del Llibre de consells , de Jaume Roig, i una Oratio , del catedràtic Cosme Damià Savalls El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l’impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d’impressor Imprimí des del Breviarium Valentinum 1533 fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética 1535, del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela , de Lluís del Milà Per l’edició dels Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539 El 1541 s’establí…