Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Josep Maria Sentís Anfruns
Esport general
Dirigent esportiu.
S’inicià en les tasques directives en la Federació Catalana de Rugbi Fou delegat del Camp de les Corts i, posteriorment, vicepresident del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1953-60, fou vocal de l’espanyola 1965-84, que també dirigí 1977, i vicepresident de la Unió Ciclista Internacional durant els anys seixanta Presidí el Comitè Organitzador del Campionat del Món de ciclisme de Sant Sebastià 1970 i Barcelona 1973 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989
Pilar Bilbao i Sentís
Basquetbol
Jugadora i entrenadora de basquetbol.
L’any 1977 fitxà pel Nàstic de Tarragona i el 1985 ho feu pel Sabor d’Abans Tortosa, club en què jugà dos anys i guanyà una Lliga i dues Copes Posteriorment jugà amb el Manresa, retornà al Tortosa i al Nàstic, i finalitzà la seva carrera com a jugadora a la Unió Esportiva Horta 1993 Des de la temporada 1992-93 ha estat entrenadora de la Unió Esportiva Horta, l’Associació Esportiva l’Hospitalet i el Club Bàsquet Montcada
Sant Julià de Sentís (Sarroca de Bellera)
Art romànic
L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms preromans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trassari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in…
Barcelona accepta el nomenament del virrei Sentís
Barcelona accepta el nomenament del virrei Sentís a canvi de la promesa del rei de visitar la ciutat, la suspensió de la pragmàtica de portar pedrenyals i la condonació dels quints de la ciutat
Carles Sentís i Anfruns, elegit president de Centristes de Catalunya-UCD
Carles Sentís i Anfruns és elegit president de Centristes de Catalunya-UCD
Sant Quiri de Sas, abans Sant Tirs de Sentís (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Hom suposa que el nom de la vila Sancti Tirsi s’ha de relacionar amb l’actual santuari de Sant Quiri de Sas, enlairat a la muntanya homònima 1 621 m, que fa de partió d’aigües entre la vall d’Erta i de Manyanet Des del punt de vista estratègic, l’indret ofereix una gran panoràmica de la rodalia A més a més, en la donació del lloc que van fer l’any 1069 els comtes Artau I i Llúcia de Pallars Sobirà, a favor de Sant Genís de Bellera, és diu que “ donamus glori vestre in territorio Sasso, in loco qui ab antiquis nominatur Subiligas aut nunc nominatur Sancti Tirsi ab integrum ”, la qual cosa…
Les autoritats catalanes no reconeixen el virrei Joan de Sentís, bisbe de Barcelona
Les autoritats catalanes no reconeixen el virrei Joan de Sentís, bisbe de Barcelona, abans del jurament del nou monarca, Felip IV de Castella, III d’Aragó, i exigeixen l’entrada de la Vicerrègia
Catalònia-Partit Polític Català
Partit polític
Constituït a Barcelona al febrer de 1977, com a resultat de la transformació en partit de la societat d’estudis Club Catalònia (Joan Anton Maragall, president; Pau Roig, Ramon Guardans, Josep A. Linati, Joan Alegre Marcet, Ferran Giménez Artigues i Carles Sentís).
Fou partidari de l’evolució del règim franquista vers la democràcia, defensà la monarquia, es definí liberal i regionalista-autonomista, però s’oposà al restabliment de l’Estatutde 1932 Pretengué crear un gran partit de dreta, similar a Lliga Catalana Per talde concórrer a les eleccions legislatives de 1977 assajà una fallida coalició Concòrdia Catalana, amb el Partit Conservador de Catalunya i el Partido Social Regionalista, i a la fi optà pel retraïment, tot i que alguns membres, com Sentís, ingressaren en la Unión de Centro Democrático El partit restà inactiu fins a desaparèixer legalment…
Buira
Llogaret
Llogaret del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a 1125 m d’altitud, a 1 km del riu de Bellera, a l’esquerra.
L’església, antigament parroquial, de Sant Corneli fou agregada a la de Sentís