Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Ezio Frigerio
Teatre
Arts decoratives
Escenògraf italià.
Alumne de l’Accademia di Brera de Milà, estigué fortament influït pels pintors venecians del segle XVI Fou conegut principalment per haver repensat l’espai escènic en termes radicals a la fi de la dècada de 1960 Veié en la poesia el veritable sentit de l’escenografia, reflex d’una societat visual, i utilitzà obres d’art funcionals per a elaborar la posada en escena, negant el caràcter efímer dels decorats Des del 1956 fins al 1958 treballà com a figurinista i, a partir del 1958, com a escenògraf en diversos muntatges de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro de Milà També treballà, entre d’altres…
Silvana Mangano
Cinematografia
Actriu cinematogràfica italiana.
Evolucionà des de la seva actuació en films neorealistes Riso amaro , 1948 fins a la interpretació de personatges sovint sofisticats Le streghe , 1967 Morte a Venezia , 1971 Al llarg de la seva carrera interpretà personatges d’una gran intensitat dramàtica L’oro di Napoli , 1954 Jovanka e le altre , 1959 Il processo di Verona , 1962 i fou dirigida per diversos realitzadors importants, des de De Santis, De Sica i Camerini Ulisse , 1953 a Pasolini Teorema , 1968 Prosseguí la seva collaboració amb Visconti Ludwig , 1972 Gruppo di famiglia in un interno , 1974 i Pasolini Il…
Tommy Dorsey
Música
Trombonista i líder d’orquestra nord-americà.
Començà estudiant trompeta, instrument que després canvià pel trombó Al final dels anys vint treballà a les orquestres de Jean Goldkette i Paul Whiteman El 1935 formà la seva pròpia orquestra, que de seguida fou molt popular La Tommy Dorsey’s Orchestra practicava una mú sica més aviat suau, pensada per al gran públic, i presentava excellents solos jazzístics de músics com Bunny Berigan i Buddy Rich, així com cantants, entre els quals hi hagué el jove Frank Sinatra Els anys cinquanta formà, amb el seu germà Jimmy, la Dorsey Brothers Orchestra, que sobretot obtingué èxit per les…
Cesare Zavattini
Cinematografia
Escriptor i guionista cinematogràfic italià.
Artífex intellectual del neorealisme, els seus primers guions I bambini ci guardano i Quattro passi fra le nuvole , ambdues del 1942 marquen la línia que després seguí durant molt temps el cinema del seu país Collaborador habitual de Vittorio De Sica, fou autor de Sciuscià 1946, Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano 1950, Umberto D 1952, Stazione Termini 1953, La ciociara 1960, etc Amb ALattuada féu Il cappotto 1952, amb DDamiani, Il rossetto 1960 i L’isola d’Arturo 1961, i amb LVisconti, Bellissima 1951 El 1982 dirigí el seu primer film, La verità A més de les seves…
Marcello Mastroianni
Cinematografia
Actor cinematogràfic italià.
Debutà el 1949 i en pocs anys esdevingué un dels actors europeus més populars Actor flexible, representà encertadament personatges de diversos tipus en films dirigits per Antonioni, Visconti, Fellini, De Sica, etc El seu repertori és molt extens I soliti ignoti, La dolce vita 1960, La notte 1961, Divorzio all’italiana 1962, Otto e mezzo 1962, Casanova 70 1965, premi al Festival de Sant Sebastià, Lo straniero 1967, Dramma della gelosia 1970, premi al Festival de Canes, Roma 1973, La grande bouffe 1973, Ciao maschio 1977, Una giornata particolare 1977, La città delle donne 1979, La…
Giorgio Bassani
Literatura italiana
Narrador i poeta italià d’origen jueu.
Collaborador de revistes literàries com ara Letteratura 1938, Botteghe Oscure , que dirigí en 1948-60, i Paragone , participà en la resistència contra el feixisme Tot i haver publicat una notable obra poètica de factura directa, senzilla i equilibrada, que sobretot vol comunicar l’experiència personal Storie di poveri amanti , 1946 Te lucis ante , 1947, i Un'altra libertà , 1952, reunides el 1960 en el volum L’alba ai vetri , a la qual seguirien Epitaffio , 1974, i Il gran segreto , 1978, el nucli de la seva obra és constituït per la narrativa hi presenta la comunitat hebrea de Ferrara com…
Eduardo De Filippo
Teatre
Dramaturg, actor i director teatral italià.
Fill de Luisa De Filippo i d’Eduardo Scarpetta, un dels actors italians més cèlebres del seu temps Al llarg de la seva vida treballà com a actor, primer en la companyia familiar De Filippo i posteriorment en companyies pròpies que tingueren gran èxit de públic a Itàlia Entre la seva extensa producció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cupiello 1931, Questi fantasmi 1946, La grande magia 1948, La paura numero uno 1951, Mia famiglia 1953, Bene mio, core mio 1956, Sabato, domenica e lunedì 1959, L’arte della commedia 1964, Il contratto 1967, Il monumento 1970 o Gli esami non finiscono…
De Filippo
Teatre
Família d’actors i comediògrafs italians integrada pels germans Titina (Nàpols 1898 — Roma 1963), Eduardo(Nàpols 1900 — Roma 1984) i Peppino (Nàpols 1903 — Roma 1980).
De primer formaren part de la companyia d’Eduardo Scarpetta El 1932 constituïren la companyia de teatre humorístic I De Filippo, que dirigí Eduardo Representaren comèdies i farses escrites per ells i també obres de Pirandello i d’altres autors Peppino formà una companyia pròpia 1945, i Eduardo rebatejà la seva amb el nom de Teatro di Eduardo Tant l’una com l’altra actuaren moltes vegades a l’estranger Eduardo escriví comèdies i farses on revelà una gran fantasia i un humor malenconiós, típicament napolità Ditegli sempre di sì 1932, Natale in casa Cupiello 1931 Tractà també temes de gran…
Ennio De Concini
Guionista italià.
Començà a escriure guions a la postguerra, i aviat és convertí en un dels autors d’arguments del cinema italià més destacat La seva versatilitat li permeté, sol i en collaboració, construir històries en una gran varietat de gèneres, i collaborà sovint amb directorsen produccions de fora del seu país D’entre els títols que signà, hom pot esmentar Totò e i re di Roma 1951, de MMonicelli, Sensualità 1952, de CFracassi, War and Peace 1956, de KWVidor, Un maledetto imbroglio 1959, de PGermi, Divorzio all’italiana 1961, del mateix director, guió amb el qual aconseguí un Oscar el 1963, Madame Sans-…
Xavier Setó i Casanova
Cinematografia
Director.
Vida Procedent del cinema amateur , durant la dècada del 1940 formà part del Grup del Cinema Tellúric, conjuntament amb els també futurs directors Pere Lazaga i Enrique Gómez Entrà a la indústria cinematogràfica d’ajudant de direcció, fins que el productor Ignasi F Iquino propicià el seu salt a la realització amb el thriller Mercado prohibido 1952 i els musicals Bronce y luna 1952 i Fantasía española 1953 Traslladat a Madrid, posà el seu ofici al servei de l’actriu Silvia Morgan Pasaporte para un ángel , 1953 Duelo de pasiones , 1954 Mañana cuando amanezca , 1954, el futbolista Alfredo Di…