Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
Agustí Querol i Subirats
Moisès i les lleis , grup escultòric d' Agustí Querol i Subirats que corona el Palau de Justícia de Barcelona
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898, París 1900 i Madrid Sagunt , 1906 Fou condecorat a…
Jordi Ventura i Subirats
Historiografia catalana
Historiador.
Diplomat en ciències empresarials, llicenciat en periodisme i doctor en història, fou professor del Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona Possiblement, fruit d’aquesta formació pluridisciplinària desenvolupà un ampli ventall d’interessos Una de les temàtiques més reiterades en les seves obres ha estat la de les heterodòxies religioses En aquest camp ha publicat diversos llibres sobre els càtars, els valdesos i la Inquisició En la seva obra Inquisició Espanyola i cultura renaixentista premi Octubre Joan Fuster de l’any 1977, defensà amb vehemència la controvertida…
Jordi Ventura i Subirats
Historiografia
Historiador.
Diplomat en ciències empresarials als EUA, doctor en història a Barcelona i llicenciat en periodisme, fou membre de l’Institut d’Estudis Occitans Professor a la Universitat de Barcelona, residí als EUA —on tingué molta relació amb grups intellectuals i religiosos de primer rengle—, Occitània i Veneçuela Especialitzat en catarisme i qüestions valdeses, féu aportacions substancials al coneixement d’aquests temes en obres com Pere el Catòlic i Simó de Montfort 1960, assagístic i crític, Alfons el Cast, el primer comte rei 1961 i Els heretges catalans 1963, síntesi historicoreligiosa, i…
Josep Subirats i Samora
Disseny i arts gràfiques
Cartellista, dibuixant i il·lustrador.
Començà la seva trajectòria professional a L’Esquella de la Torratxa , on signava Subi , i formà part del Sindicat de Dibuixants Professionals SDP de la Segona República, que tenia també entre els seus afiliats Antoni Clavé , Carles Fontserè , Josep Bartolí , Martí Bas , Helios Gómez i Alfons Vila , Shum Als tallers del SDP realitzà cartells de propaganda republicana Mobilitzat al front d’Aragó amb la 27 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, hi realitzà croquis i dibuixos Acabada la guerra, en 1939-40 fou internat al camp de concentració del Barcarès, i posteriorment tornà a l’Estat…
Francesc Subirats i Verge
Pintura
Pintor.
Cursà els seus primers estudis per correspondència Institut Perramón de Barcelona i amb el mestre Ricardo Cerveto de Tortosa El 1960, a l’edat de setze anys assoleix un primer premi de dibuix, medalla d’argent del Cercle Artístic de Tortosa Alhora que dues obres seves primerenques són seleccionades en el concurs Nacional de Dibuix i Pintura Casino Amposta L’any 1963 ingressa a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Ha participat en nombroses exposicions individuals i collectives, a Barcelona, Guadalajara, Girona, Tarragona, Tortosa, Salou, Ulldecona, Tossa de Mar, Reus, etc Collaborà a l’Expo-92
Ferran Arasa i Subirats
Pintura
Pintor.
Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926 Participà als Salons de Primavera 1935 i durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a Mallorca La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista Rebé la Creu de Sant Jordi 1986
Torre de Can Llopard (Subirats)
Art romànic
Situació Antiga fortificació, segurament defensa subsidiària del castell de Subirats ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada al cim d’un turó, a les muntanyes que hi ha al sud de Sant Sadurní d’Anoia, als contraforts de la serra d’Ordal És a l’oest del castell de Subirats, entre aquest i el d’Olèrdola Mapa 35-16419 Situació 31TCF997852 Situada en un pujol, al costat de la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia fins a l’Ordal, hom la troba poc abans d’arribar als Casots, a mà dreta JBM Història Fins ara no s’ha trobat documentació d’època medieval referent a aquesta…
Lluís Icard i de Subirats
Literatura catalana
Poeta.
Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430 i que adoptà el cognom matern de Subirats La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de…
Torre de la Guàrdia (Subirats)
Art romànic
Dalt d’un turó de 385 metres d’altitud i prop del nucli de Sant Pau d’Ordal han pervingut molt poques restes del que s’anomena torre de la Guàrdia Hi ha una mancança absoluta de documentació sobre aquesta torre, de planta quadrada, d’uns dos metres d’alçària, amb una mena de sòcol, tot de pedra de marge enganxada amb fang, que envolta la construcció Crida l’atenció la forma quadrada de l’obra, no gaire comuna en la rodalia Encara que probablement el seu origen sigui alt-medieval i formés part del sistema de guaita, juntament amb la torre de Can Llopart que alertava el castell de …
Torrota de Cal Pasteres (Subirats)
Art romànic
Situació Aspecte de la torre, construïda amb encofrat i tàpia, que s’ha confós sovint amb un columbari romà ECSA - J Bolòs Torre de paredat i tàpia situada al peu del castell de Subirats, damunt de la plana de Sant Sadurní d’Anoia, per sobre del veïnat de la Torre Ramona Mapa 35-16419 Situació 31TDF015860 Des de la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida, anem a la Torre Ramona Hem d’agafar el camí que passa per darrere de l’absis de l’església i continuar fins a unes feixes que hi ha sota la muntanya del castell de Subirats La torre és a prop d’un dipòsit…