Resultats de la cerca

Acollí Polinices, expulsat de Tebes pel seu germà Etèocles A fi de restablir Polinices al tron, organitzà l’expedició anomenada dels “set contra Tebes” Els seus sis companys, entre ells Polinices, moriren en la guerra Els fills dels sis capitosts morts, els epígons, i el mateix Adrast feren una segona expedició de venjança i arrasaren Tebes

Amfiarau havia mort a l’expedició dels Set contra Tebes, on havia anat obligat per Erifila, que obligà així mateix Alcmèon a dirigir l’expedició dels Epígons contra Tebes Alcmèon triomfà, i tornà a la seva pàtria, on, per venjar el seu pare, donà mort a la seva mare Fou perseguit per les Erínnies

Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis

Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent de governador Pere de Pou, que portà aquell al poder Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes —que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos—, mentre que altres procuradors ho feien en nom d’Atenes…

Treballà a les ciutats d’Argos, Megalòpolis, Olímpia i Tebes des del 390 al 340 aC Deixeble de Naucides II, el collaborador de Policlet el Vell, li han estat atribuïdes obres d’aquest Sembla que executà, a més de les estàtues dels atletes Antípater de Milet, Agenor de Tebes i Aristió d’Epidaure, diverses obres de divinitats, com les dels Zeus Filipos a Megalòpolis, Latona, Àrtemis i Apollo al mont Licó i una Hècate de bronze a Argos

Es traslladà, molt jove, a Grècia Nomenat veguer, capità i castellà d’Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs 1372 Els catalans de Tebes protestaren allegant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït 1374 Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius Per acord amb el vicari Lluís Frederic d’Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia Anà…

A Tebes, homes i animals moren, i l’oracle dèlfic diu que, per aturar la pesta, cal punir l’assassí de Lai Tirèsies i Jocasta obren i nuen la intriga del drama, fins que el poeta resol de presentar Èdip com l’assassí i l’incestuós Jocasta se suïcida, i Èdip s’eixorba Fatalitat, llibertat i desesperació són conceptes sublimats per la religiosa resignació de la víctima Homer indica que Èdip continuà governant Tebes, mentre que, segons Sòfocles, se n'anà a l’Àtica acompanyat d’Antígona, on morí L’obra ha tingut diverses traduccions catalanes entre les quals es destaca…

Succeí el seu germà Agis II amb l’ajuda de Lisandre Féu una expedició guerrera a l’Àsia Menor 396-395 contra els perses, en la qual morí el sàtrapa Tisafernes En esclatar la guerra de Corint 395-387, entre una coalició d’Atenes, Corint, Tebes i Argos d’una banda, i Esparta de l’altra, hagué de tornar al seu país Després d’una sèrie de victòries dels espartants, intervingué com a àrbitre en la lluita el rei persa Artaxerxes II, i fou signada la pau del Rei o d’Antalcides el 386, que assegurà alguns anys d’hegemonia d’Esparta Posteriorment no pogué dominar Tebes, la…

El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la baronia de Lauria…