Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
puig de Bassegoda

El puig de Bassegoda (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Cim
Cim muntanyós (1 373 m), molt destacat, de les serres interiors del Prepirineu, de plegament alpí, immediates als Pirineus hercinians.
S'uneix a través del coll de Bassegoda 1 100 m alt a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró És al límit dels termes municipals d’Albanyà Alt Empordà i de Montagut de Fluvià Garrotxa
entitat local menor
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, nucli (separat) d’edificacions, famílies o béns amb característiques pròpies i peculiars dins un municipi, al qual nucli és reconeguda personalitat jurídica pública i una certa autonomia quant a la prestació de serveis a les persones que hi resideixen.
És una entitat municipal descentralitzada, regida per un alcalde pedani i una junta veïnal que es constitueix normalment en casos de modificacions de termesmunicipals o en tractar-se de nuclis urbans de nova creació que hom considera que cal dotar d’administració pròpia
prats de Bacies

Prats de Bacies a la Coma i la Pedra (Solsonès)
© Fototeca.cat
Pla
Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra de Port del Comte, entre els 2 000 i els 2 150 m d’altitud.
Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els termesmunicipals d’Odèn i de la Coma i la Pedra Solsonès Aprofitant els pendents suaus dels plans de la Bòfia hom ha installat l’estació d’esports d’hivern de Port del Comte
l’Altet
Poble
Poble i rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), a l’extrem oriental del terme, vora la mar.
Es troba a 12 km de la ciutat, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i Alacant El 1914 esdevingué parròquia Al N del poble es troba l’aeroport d’Alacant A la costa ha estat construïda la zona residencial dels Arenals del Sol
Jeroni de Berard i de Solà
Historiografia catalana
Erudit i militar.
El 1759 es traslladà a Madrid, on estudià belles arts i matemàtiques i fou soci d’honor de la Real Academia de San Fernando 1775 Tornà a Mallorca, on el 1778 fou nomenat director de l’escola de dibuix creada per la Societat Econòmica d’Amics del País Designat tinent del cos de milícies provincials 1764, el 1770 ascendí a capità i se li encomanà el comandament de les milícies de Banyalbufar i Esporles Des del 1793 fou regidor perpetu, per l’estament noble, de l’Ajuntament de Palma i el 1794 fou nomenat dipositari reial de Mallorca La seva obra més important és Viaje a las Villas de Mallorca,…
Caldes de Malavella
Termes romanes de Caldes de Malavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte amb el Gironès.
Situació i presentació Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva els dos últims del Gironès, a l’E amb Llagostera també del Gironès, al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia de Sils,…
junta
Història
Al regne d’Aragó, des del segle XII, associació de caràcter transitori i voluntari de diverses poblacions o municipis per a la defensa mútua, regida per un sobrejunter, que des del segle XIII esdevingué un funcionari reial.
Ferran II de Catalunya-Aragó decretà que fossin organitzades en tot el regne, obligatòriament, per al manteniment de la pau pública, fet que dóna lloc a unes noves demarcacions que comprenien els termesmunicipals de les poblacions que integraven la junta, la qual esdevingué, així, un òrgan de l’administració reial
estany d’Ivars i Vila-sana

estany d’Ivars i Vila-sana
© Xevi Varela
Estany
Estany arreic del pla d’Urgell, als termes municipals d’Ivars d’Urgell i Vila-sana.
Originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll, en ésser establerts els regatges del canal d’Urgell 1861 fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la séquia segona Així s’enfondí fins a uns 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 × 1,8 km Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals clorurs i sulfats Entre 1949 i 1951 fou dessecat i convertit en terres per al conreu El 1993 els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Diputació de Lleida iniciaren el procés legal per a la…
riu Ample
Riu
Riu del Rosselló que neix sota el coll de Fortó i del castell de Bellpuig (a Prunet i Bellpuig).
Després de limitar els termesmunicipals de Calmella i de Tellet, a l’esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, desemboca, per l’esquerra, al Tec entre la Farga de les Ames i el Vilar a Reiners Prop seu hi havia hagut la cella benedictina de Sant Joan de Bossac, dependència al s XI, de l’abadia d’Arles
serra d’Alfaro
Serra
Alineació muntanyosa cretàcia al límit entre la Marina Alta i el Comtat, dirigida de SW a NE.
La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al S, del de Tollos, al N Comtat la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al N pel curs del barranc de Malafí El punt culminant 1 165 m alt es troba dins el terme de Tollos Comtat És anomenada també serra de Bitla