Resultats de la cerca

Ara per ara és una incògnita l’existència d’aquesta abadia o monestir, que sembla que cal localitzar a la confluència de la Ribera de Vilacarle o vall Ribagorçana amb l’Isàvena Solament hi ha dues notícies d’aquesta casa, totes dues referents a la partida d’Entrambesaigües, terme de Fornons El 1182 es consigna Guillem “de Sen Tirs” donant conformitat a un diploma ovarrès l’any 1238 apareix documentat un tal Aia, abat de Sant Tirs, que signa com a testimoni un instrument relacionat amb l’església de Vilacarle

En l’acta de consagració de Sant Miquel de Cornudella de l’any 1138 consta que el bisbe Gaufred, amb l’aprovació dels clergues de Roda, dotà l’esmentada església amb les quartes episcopals de Sant Tirs Es tractava d’una antiga església episcopal lligada d’alguna manera a la canònica de Sant Vicenç Creiem que cal localitzar-la a Vilaplana o Cap de la Vila, nucli administratiu de l’antiga universitat de Cornudella, puix que l’esmentada acta de consagració esmenta la Plana de Sant Tirs

Es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Pinell, prop de la ribera Salada, però dalt la carena Hem de dir que el temple actual conserva ben poca cosa del temple original, romànic, potser només la ubicació, puix que l’edifici que veiem avui és el resultat d’un munt de refeccions i reformes que l’han desfigurat totalment D’aquí que no el puguem considerar romànic Pel que fa a la seva història direm que el dia 19 de desembre de 1096, Pere Ramon vengué unes terres a frec de l’església“ Sancti Tirssi ”, situades al terme de “ Castro Pinel ” i al lloc de la“ Coma de Tedmir ” aquesta…

Tot i que les notícies històriques documentals del lloc i la parròquia del Pla de Sant Tirs sovintegen en les escriptures de donacions a partir del segle X, les referències del seu castell són tardanes Hom sap que l’any 1239 fou destruït per Roger Bernat de Foix Reconstruït el 1274, fou ocupat pel descendent, Roger Bernat III de Foix, fet que fou denunciat per Pere d’Urtx i els canonges d’Urgell És una creença popular que el campanar de l’església, una torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis, havia estat una antiga torre de guaita

Hom suposa que el nom de la vila Sancti Tirsi s’ha de relacionar amb l’actual santuari de Sant Quiri de Sas, enlairat a la muntanya homònima 1 621 m, que fa de partió d’aigües entre la vall d’Erta i de Manyanet Des del punt de vista estratègic, l’indret ofereix una gran panoràmica de la rodalia A més a més, en la donació del lloc que van fer l’any 1069 els comtes Artau I i Llúcia de Pallars Sobirà, a favor de Sant Genís de Bellera, és diu que “ donamus glori vestre in territorio Sasso, in loco qui ab antiquis nominatur Subiligas aut nunc nominatur Sancti Tirsi ab integrum ”, la qual cosa…

Situació i presentació Format el 1968 per l’annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa i la Parròquia d’Hortó El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit de 12,16 km 2 , era delimitat a l’W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d’Hortó A migdia i a llevant envoltava el terme l’antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa El 1937 adoptà el nom del Pla de Cadí El terme tradicional de Tost, de 51,1 km 2 , d’extensió, era al SW de la Seu d’Urgell, al bell mig de la comarca S’estenia a l’esquerra del Segre i comprenia tota la…

El Pla de Sant Tirs

Hom en desconeix la fundació El 848 els preveres Constantí i Atilà, que regien el lloc, s’oferiren a l’abat Trassari de Lavaix perquè hi restaurés la disciplina monàstica L’intent era de crear-hi un monestir independent, però no hi reeixí Sovint s’han confós documents de Sant Tirs de Llastarri, propietat de Lavaix, amb els de Sentís

Fou denunciat pel bisbe de Barcelona Frodoí, a l’assemblea d’Attigny 874, pel fet d’haver obtingut per precepte reial l’església de Sant Esteve, del bisbat de Barcelona, i d’haver-hi celebrat reunions de pagesos Sembla ésser un dels dissidents que, amb els preveres Baió de Terrassa i Tirs de Barcelona, celebraven en ritu visigòtic, en oposició al bisbe franc Frodoí

El mas d’Eroles o Aroles que consta en el cens del 1860, on actualment hi ha la capella, abandonada i convertida en magatzem del mas de Sant Joan, és situat dins de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó, a la riba esquerra del riu Segre, prop del poble d’Adrall, entre aquest i els termes de la Freita i Nabiners El topònim d’Eroles és esmentat en diversos documents, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Tirs del Pla de Sant Tirs anys 1056, 1066, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Sadurní d’Arfa 1044, 1092 En el document del 1092 s’…