El mas d’Eroles o Aroles que consta en el cens del 1860, on actualment hi ha la capella, abandonada i convertida en magatzem del mas de Sant Joan, és situat dins de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó, a la riba esquerra del riu Segre, prop del poble d’Adrall, entre aquest i els termes de la Freita i Nabiners. El topònim d’Eroles és esmentat en diversos documents, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Tirs del Pla de Sant Tirs (anys 1056, 1066), bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Sadurní d’Arfa (1044, 1092). En el document del 1092 s’especifica que l’alou motiu de donació limita pel sud amb la vila de la Freita, d’on es baixa fins a Eroles, amb qui limita també per ponent, i d’aquí vers al Segre. L’any 1064 els esposos Gilabert Arnau i Alpesa permutaven amb Santa Maria de la Seu un alou que tenien a Eroles, a la parròquia de Santa Maria d’Adrall.
L’any 1043, se signà un pacte entre els canonges de Santa Maria de la Seu i na Quíxol i els seus fills sobre la captació, a l’alou de Santa Maria d’Eroles, de l’aigua del Segre i el seu ús per al reg de les terres de la canònica i la utilització en els molins de na Quíxol. En un document del 1098 Guillem Josfred donava a Santa Maria de la Seu un alou que tenia a la vila de Cerqueda, a la sagrera de l’església de “Sancta Maria de Arola, in apendicio Sancti Saturnini de Nabiners”, que afrontava a llevant amb la serra d ’Ascha; a ponent amb el riu Segre; a migdia amb la serra de Nabiners; i al N amb el coll de Batala. D’ambdós documents hom pot establir que l’alou i l’església de Santa Maria d’Eroles serien l’actual: nas d’Eroles i la seva capella de Sant Joan.