Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Margarida d’Angulema

Margarida d’Angulema,en un retrat de François Clouet
© Fototeca.cat
Història
Duquessa d’Alençon, reina de Navarra i comtessa d’Armanyac i escriptora.
Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró
Valentina Visconti de Milà
Història
Comtessa d’Asti i Vertus, duquessa d’Orleans i Turena, comtessa de Valois.
Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès
Lluís de França
Història
Comte de Valois (~1376-1407).
Duc de Turena 1368-92 i després d’Orleans Lluís I 1392-1407 Segon fill de Carles V de França i germà de Carles VI El 1389 es casà amb Valentina Visconti, comtessa d’Asti, filla del duc de Milà, la qual cosa li donà drets sobre el Milanesat La demència del seu germà el convertí en regent de França Hagué de lluitar contra l’oposició del duc Felip II de Borgonya i del fill d’aquest, Joan Sense Por, que aspiraven al tron de França El fet que fos amant de la seva cunyada, Isabel de Baviera, i la seva prodigalitat el feren impopular Joan Sense Terra se n'aprofità i el féu assassinar Aquesta mort…
Lluïsa de Savoia
Història
Regent de França (1515).
Filla de Felip de Savoia i duquessa d’Angulema pel seu matrimoni amb Carles de Valois, de qui tingué Francesc I i Margarida de Valois Àvida de poder, es féu confiar la regència durant les campanyes italianes del seu fill Signà, amb Maria d’Àustria, la pau de Cambrai , i escriví un Diari
ducat d’Alençon
Història
Jurisdicció feudal que comprenia part dels actuals departaments d’Orne i de Sarthe.
El comtat fou creat el 1082 i unit a la corona francesa per Felip II August el 1219 Lluís IX el donà al seu cinquè fill, Pere, i, en morir 1285, Felip III el tornà a donar al seu fill Carles I mort el 1325, comte de Valois, titulat “rei d’Aragó” Al seu besnet Joan I de Valois mort el 1415 li fou atorgat aquell feu convertit en ducat d’Alençon el 1414, i el fill d’aquest, Joan II mort el 1476, fou un dels primers collaboradors de Joana d’Arc, amb la qual assetjà infructuosament París 1429 En morir 1525 el seu net, Carles IV, comte d’Armanyac, marit de Margarida de…
Felip VI de França
Història
Rei de França (1328-50).
Fill del comte Carles de Valois i de Margarida de Nàpols i net de Felip III Fou nomenat regent a la mort de Carles IV 1328 i proclamat rei pels barons i la cort, car la descendència pòstuma de Carles IV fou femenina Així s’inicià la dinastia dels Valois, línia secundària dels Capets Hagué de fer cara a la crisi econòmica i social, que culminà els anys 1340-50 amb males collites, pestes i dificultats financeres no pogué posar fi a les lluites intestines de la cort ni a les intrigues del duc Eudes IV de Borgonya 1330-35 Durant el seu regnat començà la guerra dels Cent…
Mor Carles VIII de França
Mor Carles VIII de França S’extingeix la casa de Valois
Mor Carles IV
Mor Carles IV Finalitza la dinastia dels Capets a França, reemplaçada pels Valois amb Felip VI
Blanca de Navarra
Història
Filla dels reis de Navarra, Joana II i Felip III d’Évreux.
Fou la segona esposa 1347 de Felip VI de Valois, rei de França mort el 1350