Fill del comte Carles de Valois i de Margarida de Nàpols i net de Felip III. Fou nomenat regent a la mort de Carles IV (1328) i proclamat rei pels barons i la cort, car la descendència pòstuma de Carles IV fou femenina. Així s’inicià la dinastia dels Valois, línia secundària dels Capets. Hagué de fer cara a la crisi econòmica i social, que culminà els anys 1340-50 amb males collites, pestes i dificultats financeres; no pogué posar fi a les lluites intestines de la cort ni a les intrigues del duc Eudes IV de Borgonya (1330-35). Durant el seu regnat començà la guerra dels Cent Anys; fou derrotat a l’Esclusa (1340) i a Crécy (1346), i perdé Calais, que passà a mans dels anglesos (1347), però adquirí el Delfinat (1343) i Montpeller (1349).