Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Ciutat de Mèxic entre els anys 1929 i 1932 i fou deixeble de S Revueltas Juntament amb altres alumnes d’aquest, com ara B Galindo, S Contreras i P Moncayo, creà l’anomenat Grup dels Quatre Formà part de diferents orquestres mexicanes i més tard fou director d’orquestra A partir del 1944 abandonà la composició Les seves obres estan marcades per l’ús d’escales pentatòniques i per les reminiscències de la música maia Dins del conjunt de la seva producció, més aviat escassa, cal destacar U kayil chaac 1934, escrita per a soprano, orquestra de cambra i…

Fugí del seu convent i viatjà per Espanya i Amèrica vestida d’home exercí oficis diversos, entre els quals el de soldat Fou molt popular a la seva època Li és atribuïda una autobiografia, que alguns consideren apòcrifa Historia de la Monja Alférez Doña Catalina de Erauso, escrita por ella misma

Collaborà amb Itúrbide en el pacte que menà a la independència de Mèxic però, proclamada la república, inicià una sèrie de pronunciaments 1828-32, fins que fou nomenat president de la república 1833 Comandà l’exèrcit central en la lluita contra la independència de Texas 1835-36 i tornà a ésser president i dictador 1839, 1841-44, 1846-47 i 1853-55 Comandà les tropes mexicanes en la guerra contra els EUA, i pel tractat de Mesilla 1853 vengué un milió de km 2 de territori mexicà als EUA

El 1948 començà els estudis de piano amb J Amparán, i el 1952 ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià harmonia amb R Halfter Posteriorment perfeccionà el piano amb A Brendel i A de Larrocha i cursà acústica i música electrònica a la Schola Cantorum de París El 1957 esdevingué pianista titular de l’Orquestra Simfònica Nacional i professora d’acústica a l’Instituto Politécnico Nacional Compongué obres que mostren un domini de les tècniques d’avantguarda provinents de Darmstadt, com el control dels procediments aleatoris que especifiquen durades exactes, dinàmiques precises i…

Fou ministre de justícia i negociador de la pau amb els EUA 1847-48 Reorganitzà 1843 i presidí 1852-61 l’Academia de Nobles Artes de San Carlos, de Mèxic, i donà suport als artistes catalans Manuel Vilar i Pelegrí Clavé Autor del Diálogo sobre la historia de la pintura en México escrit el 1861, obra bàsica per al coneixement de la pintura mexicana dels s XVII i XVIII és concebuda com un diàleg entre l’autor, el poeta José Joaquín Pesado i Pelegrí Clavé

La capital és Pachuca La major part de l’estat és compresa dins l’altiplà meridional, amb una altitud mitjana de 2 000 m El clima és en general sec, sobretot al NW La xarxa hidrogràfica és tributària del golf de Mèxic el riu més important és el Moctezuma, que, juntament amb els seus afluents, ha estat aprofitat per a importants obres de regadiu blat de moro, farratge, blat, canya de sucre Els recursos minerals són molt importants, especialment l’argent primer productor del país, el coure, l’or i el ferro Posseeix indústria alimentària i tèxtil Hi ha fàbrica de vagons de ferrocarril a Ciudad…

Alguns autors els atribueixen —sense fonaments seriosos— les cultures clàssiques d’El Tajín, de Las Remojadas i de Veracruz o dels jous, les palmes i les destrals

Estudià dret i lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México Des de la dècada de 1960 formà part del cos diplomàtic a Europa i, entre altres destinacions, fou ambaixador a l’antiga Txecoslovàquia 1983-88 A la tornada a Mèxic, es dedicà a l’edició, l’articulisme en la premsa, la traducció, amb notables versions de clàssics russos, polonesos i del món anglòfon, i la literatura de creació La seva obra narrativa és influïda pels autors russos i centreeuropeus dels segles XIX i XX, Henry James, Jorge Luis Borges i William Faulkner, i reflecteix amb subtilesa i ironia el desarrelament i la…

Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos

Fill del cèlebre muralista Mario Orozco Rivera, amplià la seva formació al Círculo de Bellas Artes de Madrid, explorant l’ús del vídeo, la fotografia, l’escultura, el dibuix i la installació El seu treball juganer proposa una desestabilització de la identitat dels objectes quotidians, en lloc de la creació de noves formes Ha rebut diverses distincions, com la Sección Espacios Alternativos al Salón Nacional de Artes Plásticas a Mèxic 1987 i el premi alemany BlueOrange 2006 Les seves obres s’han exhibit a la Biennal de Venècia 1993, 2003 i 2005, a Documenta X 1997, Documenta XI 2002 i al MoMA…