Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
Rateri de Verona
Cristianisme
Teòleg i reformador eclesiàstic.
Benedictí a Lobbes sota l’abat Hilduí, que era cosí d’Hug de Provença, rei d’Itàlia, fou nomenat per aquest bisbe de Verona i deposat poc després Novament recuperà i perdé la mitra, tornà a Lobbes i fou cridat per Otó I a l’escola palatina Bisbe de Lieja, també en fou foragitat tornà a Verona, que també hagué d’abandonar obtingué llavors les abadies de Saint-Amand de la qual també hagué de fugir, d’Aulne i d’Haumont Reformador intransigent, impacient i mancat de tacte, uneix en els seus escrits l’autoconfessió a l’acusació dels defectes d’altri Erudit, encara que poc…
congrés de Verona
Història
Darrer congrés de les potències de la Santa Aliança, celebrat a Verona de l’octubre al desembre del 1822.
Hi fou tractada la retirada de les tropes austríaques del Piemont i llur reducció a Nàpols, la retirada de les tropes turques de Moldàvia i Valàquia i la protecció a l’església grecoortodoxa, i, sobretot, hi fou decidida la intervenció francesa a Espanya per tal de restaurar Ferran VII els Cent Mil Fills de Sant Lluís Anglaterra s’oposà, però, a la intervenció francesa a les colònies espanyoles
marca de Verona
Història
Marca creada entorn de la ciutat de Verona durant el domini dels francs, confiada per Otó I als ducs de Baviera.
Amb el fraccionament feudal formà una unitat politicoadministrativa, i com a tal formà part de la Lliga Veronesa 1164
procés de Verona
Història
Procés polític que tingué lloc a Verona pel gener del 1944, instruït pel govern de la República Social de Saló contra dinou membres del gran consell, com a responsables de la caiguda del règim feixista a Roma.
Tots els membres d’aquest gran consell, llevat de Cianetti, foren condemnats a mort, i els cinc que hi eren presents Ciano, De Bona, Marinelli, Pareschi i Gottardi foren afusellats
Marul·la de Verona
Història
Noble.
Filla de Bonifaci de Verona, es casà el 1317 amb Alfons Frederic d'Aragó , vicari del ducat d’Atenes, i li aportà en dot el castell de Làmia anomenat el Citó pels catalans El mateix any, en morir el seu pare, heretà una part del Negrepont i d’Egina Ramon Muntaner la lloà per la seva bellesa i per la seva elevada cultura
marquesat de Torre Verona
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III a Josep d’Escals de la Scala, del consell del rei i cavaller de Sant Jaume.
Topografia cristiana de Tàrraco segons l’Oracional de Verona
El manuscrit conegut com a Oracional de Verona Biblioteca Capitolare di Verona té una gran importància per a l’estudi de la topografia cristiana de la ciutat de Tarragona en època visigòtica, ja que conté una sèrie de rúbriques de caràcter urbanístic que, si bé no ens donen una llista exhaustiva de les esglésies que hi devien existir en aquella època, ens esmenta una processó per tres llocs de culte cristià en la festivitat de Carnestoltes Aquesta precisió topogràfica de les rúbriques ens demostra que l’ Oracional de Verona seguia un tipus de culte molt freqüent en l’antiguitat, la litúrgia…
Acceptació al congrés de Verona d'un pla d’intervenció contra la revolució liberal espanyola
Les potències reunides en el congrés de Verona accepten un pla d’intervenció contra la revolució liberal espanyola
Michele Sanmicheli
Rotonda de la Madonna di Campagna, a Verona, de Michele Sanmicheli
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Durant la seva estada a Roma participà en obres d’enginyeria juntament amb Ada Sangallo el Jove i projectà la catedral de Montefiascone i la capella Petrucci a l’església de San Domenico, Orvieto 1518-21, que denoten la seva formació dins el classicisme sever de Bramante Després del 1527 treballà a Verona, on aixecà el Palazzo Bevilacqua ~1531 i dugué a terme les defenses militars de la ciutat Porta Nuova, 1533-40 Porta Palio, 1542-47 A Venècia, condicionat per les característiques ambientals, alternà l’austeritat bramantesca amb elements decoratius i colorístics Palazzo Grimani…
Girolamo Fracastoro
Literatura italiana
Filosofia
Metge i humanista italià.
Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dóna nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545