Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
Enric de Villena i de Castella
Enric de Villena i de Castella
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós , i de Joana, bastarda d’Enric II de Castella Orfe de pare des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella Fou comte de Cangas i de Tineo 1398 i mestre de l’orde de Calatrava 1404-14, i s’intitulà Marquès de Villena Home d’una gran cultura, aviat tingué fama de bruixot pels seus estudis d’alquímia, astrologia, etc escriví un Tractado del aojamiento o fascinología , i a la seva mort la seva important biblioteca fou parcialment cremada per ordre de Joan II de Castella Es…
,
Pere de Villena i d’Arenós
Història
Segon marquès de Villena.
Fill segon d' Alfons de Gandia i de Foix , el seu pare li cedí el marquesat de Villena i el casà amb una filla illegítima —Joana de Castella— del seu amic el rei Enric II De jove 1367 havia estat custodiat, amb el seu germà gran Alfons, en garantia pel rescat del pare Visqué a Castella, i morí al camp de batalla El seu fill fou Enric de Villena i de Castella
Alfons de Cardona i de Villena
Història
Primer comte de Reggio.
Segon fill d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília, i d’Elionor de Villena Amb el seu germà Pere, comte de Collessano, serví el rei Alfons IV a Itàlia Tots dos caigueren presoners a Ponça, juntament amb el sobirà 1435 Més tard es distingí a la batalla de Sessano 1444 Establert a Sicília, s’hi casà amb Caterina de Peralta, baronessa de Chiusa Fou fet comte de Reggio i mestre justicier de Sicília 1451-52 El seu llinatge fou continuat pel seu fill Antoni de Cardona i de Peralta Lleonard de Sors li dedicà una llarga composició elogiosa
Pere de Cardona i de Villena
Història
Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana a Catalunya, i comte de Collessano i primer marquès de Padula a Nàpols.
Fill gran d’Antoni Cardona i de Luna, virrei de Sicília Serví Alfons IV de Catalunya-Aragó a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça 1435 El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes Les vengué als Albert el 1450 Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gallípoli i Due Petralie —feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia— i el féu mestre justicier del regne de Sicília El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso Tanmateix, mai no perdé el contacte…
Les salines i els saladars de Villena
Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada Rafael Paulo Les salines i els saladars de Villena 217, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori Avui, però, la major part ha estat dessecada…
Companyia dels Ferrocarrils Econòmics de Villena a Alcoi i Iecla
Societat fundada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia de Jumella a Iecla inaugurada entre el 1884 i el 1911.
Explotà també, des del 1921, la línia de Jumella a Cieza, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils del Sud d’Espanya Aquestes línies passaren a dependre, a partir del 1965, dels Ferrocarrils de Via Estreta , que les clausurà el 1969
S’imprimeix a València el llibre Vita Christi, d’Isabel de Villena
S’imprimeix a València el llibre Vita Christi, d’Isabel de Villena
Juan Pacheco y Girón
Història
Ric home castellà.
Primer duc d’Escalona 1472, marquès de Villena, mestre de l’orde de Sant Jaume 1467-74 i administrador del de Calatrava Era fill d’Alfonso Téllez Girón Girón i de María Pacheco, senyora de Belmonte, de la qual fou hereu Fou patge del futur Enric IV de Castella aviat el dominà i el féu instrument polític per combatre Joan II de Castella i Álvaro de Luna 1441, bé que després lluità a favor d’aquests a la batalla d’Olmedo el 1445, cosa que li valgué l’important marquesat de Villena El 1448 se'n distancià i oferí a Alfons IV de Catalunya-Aragó, que el feu cavaller de l…