Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Carme Forcadell i Lluís

Carme Forcadell
Assemblea Nacional Catalana
Política
Lingüista i activista política.
Llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació i màster en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballà per a TVE a Catalunya 1979-82 i collaborà en diversos mitjans de comunicació Professora de llengua i literatura catalanes a l’IES Escola Industrial de Sabadell des del 1985, ha ocupat càrrecs per al desenvolupament de programes per a la normalització lingüística, especialment al Vallès Occidental Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de l’executiva nacional 2001-04, i fou regidora a l’Ajuntament de Sabadell 2003-07, a més d’ocupar altres…
Joan Sentís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou lloctinent…
Rossend Cabrer i Pallars
Política
Activista polític.
Dependent de comerç i empleat del metro barceloní milità al Partit Comunista de Catalunya i fou un dels fundadors dels setmanaris Joventut Proletària i Octubre i membre de la redacció de Treball El 1936 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya i durant la Guerra Civil Espanyola ocupà càrrecs de responsabilitat a l’exèrcit republicà En acabar el conflicte, se n’anà a l’exili i s’installà a Mèxic L’any 1941 abandonà el PSUC i s’incorporà al Moviment Social d’Emancipació Catalana Participà en la Conferència Nacional Catalana 1953 i collaborà a les revistes de l’exili mexicà Pont Blau…
Francesc de Paula Bedós i Arnal

Francesc de Paula Bedós i Arnal
Literatura catalana
Medicina
Metge i escriptor.
Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars 1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que quedaren…
,
Francesc de Paula Bedós i Gavaldà
Literatura catalana
Autor teatral.
Estudià al seminari de Tortosa 1857-64, feu el batxillerat a la seva ciutat 1867 i l’any següent estigué matriculat de filosofia i lletres a Barcelona Feu els estudis de magisteri i de peritatge agrònom i fou mestre a Valls 1873-80, on estrenà la comèdia Qui fa desfà , el 1875 Devers el 1885 collaborà a L’Esquella de la Torratxa sota el pseudònim Viriato Treballà per a la companyia de ferrocarrils MSA i fou professor i director de l’escola de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera des del 1890 fins que, el 1917, es jubilà Fou homenatjat i passà a viure a Sabadell, amb el seu fill Francesc de…
Esglésies del Baix Ebre anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 C Puigferrat L’Aldea Santa Maria de l’Aldea Alfara de Carles Sant Julià de Carles L’Ametlla de Mar Sant Jordi d’Alfama Benifallet Santa Maria de Benifallet Paüls Santa Maria de Paüls Tivenys Sant Miquel de Tivenys Tortosa Santa Maria de Tortosa Sant Joan de la Suda Sant Joan del Camp Jaciment de la plaça de Sant Jaume Sant Nicolau Santa Maria de la comanda del Temple Santa Llúcia Convent de la Santa Trinitat o de Sant Blai Convent de la Mercè o de Santa Caterina Convent de Sant Francesc Sant Llàtzer Santa Maria de la Fullola…
canal de navegació d’Amposta a la Ràpita

Arbres de ribera al canal d’Amposta (Montsià)
© Fototeca.cat
Canal de navegació construït durant el regnat de Carles III entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.
Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre canal de la dreta de l’Ebre
Joan de Copons i de Tamarit
Història
Comanador de Sant Joan.
Oncle de Ramon de Copons i de Grimau, durant la Guerra dels Segadors fou destacat a Tivenys pel comte de Savallà, amb el terç de la vegueria de Tortosa per impedir el pas cap a Tarragona del marquès de Los Vélez, alhora que ho feien Ramon de Guimerà a Xerta i Josep de Margarit i de Biure a Tivissa 1640 Aconseguí només de prendre per assalt Horta de Sant Joan, amb l’ajuda de les companyies de miquelets del capità Cabanyes El 1642, a les ordres del mariscal La Motte, caigué mortalment ferit a la batalla de l’hostal de la Grua, prop de Sant Celoni