Resultats de la cerca

Formà part de la primera generació d’alpinistes catalans a l’Himàlaia El seu primer vuit mil fou l’Annapurna Oriental Obrí diverses vies d’escalada amb el Centre Acadèmic d’Escalada i explorà diversos massissos d’Europa El 1971 coronà el Kilimanjaro i obrí una nova ruta al mont Kenya Participà en l’exploració de les illes Upernavik Grenlàndia, 1973 i coronà alguns cims de l’Hindu Kush i dels Andes peruans També participà en l’expedició catalana a l’Everest 1982, 1993 L’any 1984 coronà el Cho Oyu i el 1992 el Denali Rebé la medalla d’or 1974 i de plata 1970 de la Federació Espanyola de…

Emigrà a Itàlia el 1767 És autor del poema heroic De Deo Deoque Homine 1769, reeditat i traduït diverses vegades, i d’altres poemes de tema americà

Agricultor d’ofici i músic, és el cantautor en català més destacat de l’Aragó catalanòfon Ha enregistrat els treballs discogràfics Avui és un dia com un altre 1989, Lo ball de la polseguera 1991, Cap problema 1995, Sóc de poble 2002 i A la corda fluixa 2004 Bona part dels seus textos poètics s’han aplegat en Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997 de Màrio Sasot

Es formà al Club Patí Voltregà, i a setze anys debutà amb el primer equip Fou campió del món júnior amb la selecció espanyola 2007 Jugà en el Voltregà fins el 2012, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Posteriorment, jugà en el Saint Omer francès 2013-15, el Breganze italià 2015-16 i 2018-20, equip amb el qual el 2019 guanyà la Copa d’Itàlia, i de nou en el Club Patí Voltregà 2016-18 i des de la temporada 2020-21, equip que l’any 2023 guanyà la Copa d’Europa

Membre del Club Natació Barcelona CNB, guanyà cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1950-54 Entre els anys 1951 i 1957 fou trenta-nou vegades internacional, participà en els Jocs Mediterranis 1951, 1955, en els quals assolí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona en la Copa Itàlia 1953, on repetí medalla de bronze, i en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 Després esdevingué directiu i ocupà el càrrec de president del CNB 1978-82

Especialista en periodisme esportiu i periodisme humorístic, treballà com a guionista, presentador, collaborador i actor en programes televisius com Força Barça , Gol a Gol , Barçòvia o Crackòvia En mitjans radiofònics ha treballat en programes com Basket en directe , Futbol a Cadena Catalana , Arús con leche , Força Barça , Crònica radiofònica del FC Barcelona , Tu diràs , etc En premsa escrita ha collaborat en Sport , Don Balón , Marca , Diari de Barcelona i La Vanguardia Ha rebut diversos guardons, entre d’altres el premi de periodisme esportiu de la Generalitat de Catalunya per l’ Anuari…

Fou campió d’Espanya de salt amb perxa sis vegades 1936, 1940-44 També fou quatre vegades campió de Catalunya d’aquesta prova 1933, 1936, 1940, 1943 i dues de decatló 1940, 1941 Establí dos rècords catalans de decatló 1941 Es retirà l’any 1949 i arribà a ser president del Club Atletisme Terrassa

Enginyer industrial i professor a l’Escola Tècnica d’Enginyers Industrials de Barcelona 1965-69, fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya 1989-92 i de diverses empreses Fundador de l’Institut Català de Tecnologia i de l’Institut Català d’Inspecció i Control Tècnic El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1984 entrà al consell nacional d’aquest partit Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 i secretari adjunt del consell executiu el 1995, en 1996-2000 ocupà la secretaria general de CDC, en substitució de Miquel Roca i Junyent Fou un dels…

El 1921 inicià estudis de pilot d’aviació a Le Bourget París Es decantà, però, pels hidroavions i continuà els estudis a Sesto Calende, Lago Maggiore Itàlia Fou el primer pilot d’hidroavió dels Països Catalans Durant un breu temps participà en la línia aèria de correu Aereo Marítima Mallorquina, que feia el trajecte de Palma Mallorca a Barcelona Suspesa aquesta, fundà una escola d’hidroavions a Portocolom Mallorca En tancar-se l’Escola d’Aviació, el 1923 feu una volta a la península Ibèrica en hidroavió, amb un recorregut d’uns 4000 quilòmetres, en companyia de Jordi Parera

Format a Sant Carles Obrí taller d’estampació litogràfica el 1829 Traslladat a València 1839, fou condecorat per les seves acurades produccions el 1845 i el 1850, i el 1851 exposà en un certamen internacional a Londres S'especialitzà en països de ventalls, làmines religioses —sovint en colors— i auques, a part tota mena d’impresos Una ambiciosa estampació del pla de València li valgué el títol de litògraf oficial de l’ajuntament Continuaren l’obrador els seus fills Eleuteri-Godofred, Alexandra, Matilde i sobretot Isabel Pascual-Abad i Francés , pintora, que concorregué a…