Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
‘Abd al-Uwar
Història
Valí de Saragossa.
Negocià 857 un pacte d’amistat amb el nou marquès Humfrid de Barcelona i Narbona El 858 protegí l’expedició d' Usuard i Odilard per al trasllat de les relíquies dels màrtirs cordovesos Jordi i Aureli
’Abd al-Malik succeeix ’Abd al-’Aziz
’Abd al-Malik succeeix ’Abd al-’Aziz a la taifa amirita de València
Mohamed ibn Abd el-Krim
© Fototeca.cat
Política
Caid de la cabila dels Beni Uryaġel.
Fou cadi de Melilla i estigué al servei del govern espanyol fins el 1921, any en què es revoltà i predicà la guerra santa Després de la victòria d’ Annual 1921 es convertí en el cap de la insurrecció del Marroc El 1925 atacà el territori francès llavors els governs d’Espanya i de França acordaren una acció conjunta, iniciada amb el desembarcament d’Alhucemas Però Abd el-Krim resistí encara fins a l’any següent el 22 de maig de 1926 es lliurà als francesos i fou deportat a l’illa de la Reunió, on restà fins al 1947 el govern francès li concedí la llibertat i l’autoritzà a residir…
‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Ḡāfiqī
Història
Emir d’Al-Andalus el 721 i del 730 al 732.
Efectuà una expedició a Aquitània per reprimir la rebellió del berber Munusa Una vegada vençut aquest, es dirigí contra el seu aliat el duc Eudes d’Aquitània i prengué Bordeus anava a prosseguir les seves campanyes cap al nord quan fou derrotat i mort per Carles Martell, cridat per Eudes, a Poitiers
Abū Muḥammad ‘Abd al-Mu’min
Història
Primer califa almohade.
A la mort d’Ibn Tūmart, de qui era deixeble, fou nomenat califa 1130 Conquerí el Marroc als almoràvits i féu de Marràqueix la seva capital El 1146 envià un exèrcit a la península Ibèrica i, després de llargues lluites, desféu els regnes de taifes el 1157 Llavors Al-Andalus esdevingué una simple dependència de l’imperi almohade, representat a Sevilla per un valí
Muḥammad Abd al-Azīz
© Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya
Política
Polític sahrauí.
Llicenciat en dret per la Universitat de Rabat, durant la seva època d’estudiant s’adherí a la causa de l’alliberament del Sàhara Occidental L’any 1968 fou un dels fundadors del Moviment Nacional d’Alliberament Sahrauí, liderat per Muḥammad Sidi Brahim Bassiri, contra el colonialisme espanyol Cofundador, el 1973, del Front Popular per a l’Alliberament de Sāqiyatal-Ḥamrā‘ i Río de Oro Polisario , el 1976 en fou nomenat secretari general, i el 1982 fou elegit president de la República Àrab Sahrauí Democràtica RASD, càrrecs en els quals fou posteriorment reelegit Exiliat, residí als camps de…
‘Abd Allāh al-Balansī
Història
Governador de València (~800-823).
Fill d’'Abd-al-Raḥmān I, ell i el seu germà Sulaymān es revoltaren contra llur germà petit, l’emir Hišām I Vençuts per aquest, renunciaren, per diners, a llurs drets i s’expatriaren a Tànger A la mort de l’emir, ‘Abd Allāh es rebellà novament contra el seu successor Al-Ḥakam I i demanà, inútilment, ajut a Carlemany, a qui oferí Barcelona Vençut de nou, li fou permès d’establir-se a València El territori que governava arribava, al nord, fins a Osca i Barcelona i, al sud, fins a Tudmir En morir Al-Ḥakam I, tornà a rebellar-se contra el nou emir, ‘Abd-al-…
Mawlāy ‘Abd al-Ḥafīẓ
Història
Soldà del Marroc (1907-12).
Fill de Mawlāy Ḥasan, assolí el poder en revoltar-se contra el seu germà ‘Abd al-'Azīz Repetits desordres l’obligaren a sollicitar la intervenció francesa i a acceptar-ne el protectorat Sis mesos després hagué d’abdicar a favor d’'Abd al-'Azīz Residí a Barcelona 1914-18, on Guimerà li dedicà un himne
‘Abd Allāh ibn Zubayr
Història
Anticalifa omeia.
Membre d’una notable família curaixita, s’oposà, amb Ḥusayn ibn ‘Alī al nomenament del califa Yazīdi mort Ḥusayn a Karbalā fou reconegut califa pels adversaris omeies d’una bona part d’Egipte, Síria i Aràbia Fou derrotat i mort pel califa legítim, ‘Abd al-Malik
Šayḫ ‘Abd-al-Qurna
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor, coneguda de vegades com la ‘‘Vall dels Nobles’’ pel fet que hi foren enterrats els personatges de les dinasties XVIII-XX.
Comprèn més de cent tombes del tipus hipogeu Llur importància està sobretot en llur decoració principalment pintada, però en ocasions també en relleu, que illustra sobre molts aspectes de la vida quotidiana faraònica Les més interessants per llurs dimensions, decoració o texts són les d’Ideni, cap dels graners d’Ammó, que visqué des del regnat d’Amenofis I fins al de Tuthmosis III Senmut, favorit de Hatšepsut Rekhmara, visir de Tuthmosis III i d’Amenofis II Kernammó, intendent d’Amenofis II Nakht, del regnat de Tuthmosis IV Menna, escriba, del mateix regnat Ramose, visir d’Amenofis III, la…