Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
apífug
Apicultura
Producte que repel·leix les abelles.
Els apífugs són preparats generalment amb olis essencials d’algunes plantes, o amb amoníac, èter i cloroform o altres ingredients, els quals desprenen una olor que repugna a les abelles Són emprats pels apicultors per tal d’evitar picades
Bernat de Pau
Cristianisme
Bisbe de Girona (1436-57).
Fill de Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles Doctor en dret, fou canonge de Girona 1417, gran ardiaca d’Elna 1424, vicari general de la diòcesi de Girona 1419-36 i, finalment, bisbe El 1436 decretà amb el seu capítol que només podien ésser canonges de Girona els fills de famílies nobles, cosa que confirmà el concili de Basilea 1437 El papa Eugeni IV el cridà a Roma 1444, on residí dos anys i mig Malalt, el 1450 prengué com a auxiliar Miquel, bisbe titular de Nicea Erigí la capella de Sant Pau a la catedral de Girona, on es féu enterrar, dotà d’ornaments l’…
cera
Apicultura
Substància secretada per quatre parells de glàndules situades a l’abdomen de les abelles obreres amb la qual construeixen les bresques.
Apareix en forma de petites escates blanques que les abelles recullen i es posen a les mandíbules, on la masteguen i la impregnen d’una substància escumosa que la blanqueja, la torna opaca i la fa malleable La seva composició és similar a la de les altres ceres animals Té un pes específic de 0,960 a 0,972, i el punt de fusió varia entre 61,7°C i 62,8°C No és cristallina i és molt impermeable Hom calcula que per a obtenir 1 kg de cera les abelles han de consumir de 6 a 7 kg de mel per tal d’evitar aquest consum, precisament en els moments de màxima floració, l’…
obrera
Entomologia
Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials, com ara les abelles, les formigues i els tèrmits.
Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles partenogènesi, puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina Els ous dipositats per la reina en les celles d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les bresques,…
apicultura

Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
Apicultura
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.
L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…
rusc

Rusc fix
© Fototeca.cat
Apicultura
Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera que elaboren.
És anomenat també arna o buc Hom suposa que el rusc primitiu fou el tronc d’arbre buidat l’inspirà la mateixa abella, que s’eixamenava sobretot a les soques buides dels arbres L’home anà ideant nous mitjans per a retenir els eixams, fent ús de materials al seu abast troncs d’arbre, escorça de suro, cistells de palla, etc que l’apicultura actual anomena ruscs fixos hom ha de tallar-los per a poder-ne recollir la mel i, a més, dificulten considerablement la inspecció, la lluita contra les malalties de l’eixam i, en general, totes les operacions i manipulacions de l’explotació Com a resultat d…
bresca

Bresca amb mel
© Leonid Nyshko - Fotolia.com
Apicultura
Estructura de cera del rusc construïda per les abelles i altres himenòpters, composta de cel·les prismàtiques hexagonals, i destinada a l’emmagatzematge de mel, de pol·len i a la cria de larves.
La bresca de l’abella domèstica Apis mellifica té dues cares, és a dir, dues sèries de celles unides per llurs fons Les celles són disposades en rengles horitzontals La disposició relativa de les dues cares de la bresca és tal que, per a dos rengles corresponents situats cadascun d’ells en una de les dues cares, les rectes hipotètiques que uneixen els centres dels hexàgons que formen un rengle equidisten en una longitud equivalent a la meitat del radi de l’hexàgon A la bresca, amb la disposició de les celles, hom resol de manera perfecta el problema d’aconseguir el màxim de…
acariosi

Vista dorsal acolorida d’un Acarapis woodi mascle
Ron Ochoa and Gary Bauchan, USDA-ARS
Veterinària
Afecció de les abelles produïda per l’àcar Acarapis woodi que viu a l’interior de les tràquees respiratòries; als 8-10 dies d’edat els pèls exteriors dels estigmes es tornen rígids i impedeixen l’accés d’àcars des de l’exterior.
Les abelles de més de 10 dies no són, per tant, susceptibles d’ésser-ne afectades
apiari

Apiari
Apicultura
Lloc on és situat un nombre més o menys gran de ruscs, amb vista a l’explotació de les abelles, especialment la instal·lació feta segons les normes de l’apicultura racional.
L’apiari ha d’ésser situat, dins la regió adequada, en un lloc sec, arrecerat i a cobert de les temperatures extremes Els ruscs han d’ésser protegits contra el sol de migdia, però orientats de manera que puguin rebre el sol del matí i el d’hora baixa, i han d’ésser talment disposats que en facilitin, alhora que la identificació i la lliure circulació a les abelles de les respectives colònies, la manipulació i el trànsit a l’apicultor
Banyuls de la Marenda

Vista de la cala de Banyuls presidida per un antic canó, amb el poble al fons
© MPG
Municipi
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell, amb el port Valentí, el cap d’Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita.
El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…