Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
dama de companyia
Dona que té el càrrec d’acompanyar habitualment una persona.
contrasubjecte
Música
Tema secundari d’una fuga, destinat a acompanyar el subjecte.
Es distingeix d’aquest pels seus caràcters melòdics i rítmics
adenopatia
Patologia humana
Augment de volum patològic dels ganglis limfàtics.
Pot acompanyar una lesió local o bé formar part d’una malaltia general
profiterola
Profiteroles
Gastronomia
Lionesa petita, farcida amb una preparació normalment dolça (crema o nata generalment) i recoberta amb xocolata desfeta tèbia.
Hom pot farcir-la també amb una preparació salada i aleshores sol acompanyar plats de carn o de caça
positiu | positiva
Música
A l’edat mitjana, dit de l’orgue de dimensions relativament reduïdes, no incorporat a la construcció de l’església, sinó transportable.
Posteriorment hom anomenà així, a vegades, una part o teclat d’un orgue gran, apta per a acompanyar el cant coral
meningisme
Patologia humana
Estat patològic d’irritació de les meninges que cursa amb símptomes semblants als de la meningitis sense que, però, hi hagi una inflamació veritable de les meninges.
Pot acompanyar algunes malalties infeccioses generals, sobretot en els infants, com la grip o la pneumònia a vegades, pot observar-se també en presència només de febre elevada
angioblastoma
Patologia humana
Tumor format per elements vasculars, que es localitza al sistema nerviós central (sovint a la fossa cerebral posterior).
Sol acompanyar-se d’angiomes en altres llocs, com en la retina juntament amb quists renals i hepàtics malaltia de von Hippel-Lindau Algunes vegades hom l’associa també a poliglobúlia
Quanta cura
Encíclica de Pius IX (1864) escrita per acompanyar la publicació Syllabus
.
dolçaina
Música
Instrument aeròfon de fusta, de perforació cònica, amb vuit forats i llengüeta doble, que té un origen medieval.
Semblant a les xeremies, al s XVII era, més que un instrument, una extensa família d’instruments de so molt dolç Sovint era construïda en el registre més baix per a acompanyar altres instruments És el precedent del baixó o fagot
cànon
Música
Cristianisme
Composició poètica, pròpia del ritu bizantí, consistent en un conjunt de nou grups d’estrofes, compost, cadascun d’ells, d’un ειρμός i de diversos troparis.
Creat per a acompanyar les nou “odes” o càntics de l’ofici, acabà per substituir-les el gènere, a més, passà a altres moments i actes litúrgics En foren grans conreadors Andreu de Creta, Joan Damascé, Cosme de Màinma, Teodor Estudita, etc El cànon suplantà l’antic kontàkion